CURIOSITATS SOBRE LLORET (3)
El projecte del ferrocarril del Baix Empordà
A principis d’agost de 1880, Francesc Taulina, concessionari del ferrocarril del Baix Empordà, es va reunir amb l’alcalde lloretenc per exposar-li la idea d’una línia de tren que partiria de l’estació de Blanes fins a Palafrugell. La línia disposaria d’estacions a Lloret, Vidreres, Llagostera, Sant Feliu de Guíxols, Palamós i Palafrugell, indret on enllaçaria amb la línia general de França. Les obres es pressupostaven en 12 milions de pessetes (uns 66 milions d’euros, tenint en compte la inflació acumulada). Aquest projecte mai no es va executar i en va quedar un pont a l’entrada de la vila, recentment desaparegut.
El plet del castell de Sant Joan
El 1374, davant l’amenaça militar de l’infant de Mallorca i de les companyies armades que havien entrat a Catalunya, es va ordenar reforçar les fortificacions del territori. Com que el castell de Sant Joan es trobava en mal estat perquè havia estat parcialment destruït en una incursió genovesa unes dècades abans, el paborde Bernat Olivé, senyor del castell en nom del capítol de Girona, va exigir als habitants del terme que participessin en les obres de reparació i defensa del castell.
Molts veïns s’hi van oposar, tot afirmant que no estaven obligats a fer aquests treballs. Això va originar un llarg plet judicial que generaria jurisprudència, atès que es tractava d’un castell termenat, és a dir, una fortificació que ja al segle XI disposava d’un territori jurisdiccional propi i d’uns drets específics associats.
El jutge Pere Vilana va donar la raó al paborde. Va declarar que tots els habitants del terme estaven obligats a participar en les obres de defensa del castell, fer guàrdia en temps de guerra i construir i mantenir fossats i valls defensives.
La decisió del jutge es basava en els Usatges de Barcelona, els costums generals de Catalunya i el dret tradicional del país.
El carrer de Wilson i el record de la Primera Guerra Mundial
Acabada la Primera Guerra Mundial, l’Ajuntament de Lloret va decidir, el 1919, canviar el nom del carrer de l’Areny pel del president nord-americà H. G. Wilson (una denominació errònia, ja que el seu nom era Thomas Woodrow Wilson).
A més, havia previst col·locar una làpida a la plaça de la Constitució (actual plaça d’Espanya) en record de les víctimes de la guerra europea. Amb tot, el canvi de nom només es va mantenir breument durant la dècada dels anys trenta, i la làpida no es va arribar a instal·lar.
L’Associació d’Amics de Lloret de Mar
Al ple ordinari del 31 d’octubre de 1951 es van llegir els estatuts de l’Asociación de Amigos de Lloret de Mar. Aquest tipus de grups, formats majoritàriament per persones de la colònia d’estiuejants, eren habituals en poblacions que estaven a punt de fer el salt a la modernitat i al turisme.
 |
| Placa en recordatori del llorer plantat a Madrid com obsequi de la nostra vila. Font: LloretGaceta, 2024 |
La Vila del Llorer
Lloret era coneguda i promocionada per l’Ajuntament durant les dècades dels anys seixanta i setanta com «la Vila del Llorer». D’aquesta manera, es regalava l’arbre amb què s’identifica la població. Aquesta iniciativa es va iniciar amb la plantació d’un llorer sota la Torre Eiffel, el 1966. Uns anys després, la iniciativa continuaria a Madrid i Palma de Mallorca.
Les primeres casetes de bany
Tot indica que les primeres casetes i els primers serveis de bany a la platja lloretenca eren instal·lats cada estiu pel valencià Manuel Blasco Ferrer, a finals del segle XIX.
Al diari de Lloret El Distrito Farnense, del 20 de juny de 1897, s’hi assenyalava: «Han quedado instaladas en la playa las casetas que el Sr. Blasco pone anualmente en esta época á disposición de los bañistas. Mucho celebraremos que el laborioso Blasco haga su agosto».
Esteve Fàbregas i Barri
Esteve Fàbregas i Barri (1910-1999) va ser cronista local, escriptor i activista cultural. La seva trajectòria va ser reconeguda amb diverses distincions.
Va rebre la Medalla de l’Ordre de Cisneros el 1965, per haver estat secretari del Moviment Nacional durant el franquisme. De mans de Jordi Pujol, va rebre la Creu de Sant Jordi el 1996, en reconeixement a la seva defensa de la llengua catalana. També va rebre la Fulla de Llorer el 1980, per la seva aportació a la divulgació de la història i a la preservació de la memòria col·lectiva lloretenca.
La bòbila romana de Fenals
Els romans van establir una bòbila a Fenals cap al segle I de la nostra era, entre els carrers de Francesc Layret i del Riu de la Plata, en un indret actualment cobert. Aquesta fàbrica de terrissa i àmfores vinàries era a prop de la platja i al costat de la desembocadura de la riera de Passapera.
La bòbila va deixar de funcionar quan va minvar el comerç del vi, tal com va passar amb altres bòbiles del litoral, com les de Malgrat, Llafranc i Palamós.
L’Asil Nicolau Font
L’Asil Nicolau Font va ser fundat per Agustí Cabañas i Font en memòria del seu oncle, Nicolau Font i Maig. Les obres es van iniciar el 1917, com a annex de l’edifici principal del santuari, i l’asil es va inaugurar el 27 d’agost de 1922
Als seus inicis, acollia unes divuit persones grans sense recursos econòmics. La residència era administrada per un patronat i es mantenia amb les rendes d’uns immobles situats a la ciutat comtal. L’atenció i la cura dels residents anaven a càrrec de les germanes de la congregació de les Serves del Sagrat Cor de Jesús.
El 1974, l’asil es va traslladar al costat del nou hospital de Lloret, acabat de construir. Des del 2003, està gestionat per la Corporació de Salut del Maresme i la Selva.
El col·legi hispanofrancès durant la Guerra Civil
Durant la Guerra Civil, el col·legi hispanofrancès de la Immaculada Concepció va quedar sota la protecció del consolat francès; és a dir, es va convertir, de facto, en territori d’aquell país. Durant el conflicte, hi havia una trentena de nenes òrfenes, cinc religioses, tres empleades i el jardiner.
Joan Castelló Casals, deportat a Mauthausen
Un lloretenc va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen el 15 de febrer de 1945. Era Joan Castelló Casals, nascut a Lloret el 1912.
Després de fugir de la Guerra Civil espanyola, el 1940 va ser incorporat a una companyia de treballadors estrangers a França, després d’haver estat reclòs al camp d’Argelers. Amb l’ocupació nazi, Joan Castelló va ser empresonat i enviat primer al camp de concentració de Sachsenhausen i, posteriorment, al de Mauthausen, on va ingressar amb el número 130457.
Les forces aliades el van alliberar el 5 de maig de 1945. Joan Castelló es va exiliar a Xile, on vivia la seva família i on va morir el desembre de 1979.
La Diada de Catalunya de 1976
El 1976 es va celebrar, de manera no oficial, la Diada de Catalunya, en record de la desfeta de l’11 de setembre de 1714. La celebració es va fer visible amb la col·locació d’una bandera al campanar de l’església. Un any després, la Diada tindria un caràcter unitari i més representatiu.
El primer casal d’estiu
El primer casal d’estiu de la vila va començar cap al juliol de 1950, sota la responsabilitat dels seminaristes Salvador Planas i Manuel Boadas. Les activitats es van dur a terme inicialment al Casal de l’Obrera i, posteriorment, es van traslladar a la parròquia. L’horari era de quatre a vuit de la tarda, de dilluns a dissabte.
