Dr. Adler, fill adoptiu de la vila
 |
| Adler a la seva clínica.Font: SAML |
Ernest Adler Reizzner va néixer l’any 1906 a Karlsbad —l’actual Karlovy Vary de la República Txeca—, aleshores integrada a l’Imperi austrohongarès, en una regió de parla alemanya. Va ser un home polifacètic: odontòleg, investigador en medicina neurofocal i cinematògraf amateur submarí. La seva personalitat, tan científica com apassionada pel mar, el va convertir en un personatge emblemàtic a Lloret, on va establir-se i passà quasi bé tota la seva vida i on exerciria com a odontòleg.
Va venir a Barcelona en repetides ocasions, ja que el seu cosí, en Hermann Brunik, era primer tenor de l'Orfeó Català i li va agradar el clima i el paisatge de les nostres contrades. Anys després, quan tenia 23 anys, necessitava ampliar estudis, tot i tenir la carrera de medicina realitzada a Berlín. Així doncs, primer va estudiar a la ciutat condal i a Girona, dos anys a Granada i finalment a Madrid, per poder homologar el títol. Del temps d'estudi a Barcelona, va començar freqüentar Lloret de Mar, on va quedar captivat per la gent i el paisatge, amb una bona amistat amb la familia de Pepito Vilà. Per aquesta raó, va decidir comprar un tros de terreny a l'actual urbanització Montgoda i va fer una casa que seria batejada com Nautilus per buscar la tranquil·litat que necessitava per a seguir-hi estudiant. A finals de 1936, amb el conflicte civil a Espanya, Adler marxa a Alemanya per terminar els estudis i tornaria el 1942 a Madrid, on obtendría la llicenciatura en odontología.
L’any 1945, decidit establir-se definitivament a la vila, va obrir la Clínica Dental Doctor Adler, al número 19 de la Rambla Romà Barnés, on va treballar com a odontòleg amb prestigi destacat, tot oferint preus raonables. La seva clínica va esdevenir referència, no només de la comarca de Girona sinó també del conjunt de Catalunya i Espanya.
Professionalment, Adler era conegut no només per la seva habilitat com a dentista sinó per la seva vocació investigador: va desenvolupar una visió holística del cos humà. Va advertir que molts dels seus pacients, en eliminar problemes dentals o amigdalars, experimentaven millores en malalties com reuma, afeccions dermatològiques o problemes de visió. Així va formular el concepte de la odontologia neurofocal, o teràpia neural: una teoria que vincula la salut bucal amb el sistema nerviós vegetatiu i l'estat general del cos.
Durant dècades, va publicar llibres basats en casos clínics, i el 1983 va publicar una obra recopilatoria titulada Enfermedades generales causadas por Campos de Irritación del Sistema Neuro-Vegetativo producidas por problemas dentales y amigdalares (ámbito del Trigémino), que recollia la seva experiència en aquesta disciplina.
Va obtenir reconeixements internacionals: fill adoptiu de Lloret de Mar l’any 1969, lliurat pel governador provincial Ramon Muñoz-González y Bernaldo de Quirós; Creu de Comendador amb Collar de la “Ligue Universelle du Bien Public” (adscrita a la UNESCO) el 1970, més tard membre honorífic de societats de medicina biològica i neural a Europa i Amèrica del Sud, i diversos premis com la medalla Huneke d’Alemanya el 1976.
Les seves grans passions estaven lligades al mar: natació, pesca submarina, navegar amb barca i capturar imatges sota l’aigua.Va inventar una càmera subaquàtica casolana amb caixa estanca, que li permetia filmar les profunditats de la Costa Brava i explorar el món submarí. Va rodar diversos films amateurs, amb títols com Lobos de la Costa Brava (1945) o Monos de la Costa Brava, entre altres peces documentals. Lobos de la Costa Brava retrata la vida dels germans Puigvert, joves pescadors orfes, i va obtenir el Premi Nacional de Cinema Amateur l’any 1948.
El seu esperit curiós, la seva habilitat amb el mar i la seva càmera van fer d’ell un pioner local del cinema submarí, motiu pel qual, anys després, BUCAM (Barcelona Underwater Camera Museum) va instaurar el Premi de Fotografia Submarina Vintage Dr. Ernst (Ernest) Adler a Lloret.
Adler no va ser només un metge: va esdevenir familiar a Lloret. Aprengué un català peculiar, barrejat amb tocs catalanescos quan parlava castellà. Mai no va voler traslladar-se a Barcelona; se sentia còmode entre la gent del poble i participava en la vida local amb naturalitat.
Era apreciat també pel seu caràcter afable i excèntric: se’l descrivia com un “hombre grande” (“homenot”) en l’estil literari de Josep Pla, combinant intel·ligència científica, humilitat i amor per la natura.
Una de les anècdotes més curioses narra que, en arribar a Lloret, va aparèixer amb una gran serp, cosa que li valgué el sobrenom de “el Serpiente” abans que el seu prestigi professional el consolidés com a doctor Adler.
També era conegut per viure amb animals: es diu que va tenir un seguit de monos i gossos com a companys d’estudi, i ja en vellesa, casat i nonagenari, tenia un gat amb el qual compartia la seva calma.
Un dia, segons relats, va anunciar que s’incorporaria a la Marina alemanya com a submarinista, però al cap de poc va tornar carregat d’equip odontològic sofisticat vingut d’Alemanya; una mostra de la seva fusió d’ambició científica i aventures marineres.
Ernest Adler va morir l’14 de novembre de 1996 a Lloret de Mar, i fou enterrat al panteó modernista del cementiri de Lloret, obra d’Antoni M. Gallissà, usat per honorar personatges il·lustres del municipi.
El seu fons documental —fotografies, pel·lícules, estudis científics, publicacions i objectes personals— es conserva a l’Arxiu Municipal de Lloret (SAMLM), accessible en línia des del 2019, i inclou l’inventari i muntatges audiovisuals del seu llegat.
Lloret de Mar li ha dedicat una plaça: la plaça Dr. Adler, un reconeixement físic del seu impacte en la comunitat local, juntament amb diversos homenatges institucionals i internacionals durant o després de la seva vida. A més, per la seva vessant cinematogràfica, existeix una Cine Club que porta el seu nom.
En Joan Domenech va va fer una entrevista en profunditat amb Ernest Adler per a la revista local LLoret Gaceta el 1975. Aquí hi teniu l'enllaç al document.
