Les anomenades carlinades o guerres carlines tingueren gran incidència en bona part de Catalunya en el transcurs de l'inestable segle XIX. Lloret va estar-s'hi al marge, tot i que hi havia a la població algun grup de simpatitzats antiliberals però no van ser protagonistes dels fets que afectaren a la vila, en especials els anys 1871-1873.
Les guerres carlines van ser tres conflictes civils que van marcar profundament el segle XIX espanyol. Tot i que el detonant inicial va ser la successió al tron després de la mort de Ferran VII, en realitat aquests enfrontaments van oposar dues maneres d’entendre la societat i la política: els carlistes, defensors d’un món tradicional, religiós i vinculat a l’Antic Règim, i els liberals, partidaris de la modernització econòmica, les reformes polítiques i un Estat més centralitzat.
La Primera Guerra Carlina (1833-1840)
Va ser la més llarga i sagnant. A Catalunya, sobretot a les zones de muntanya de l’interior i del nord, el carlisme hi va arrelar amb força. Camperols i classes populars hi veien una defensa de la religió, de les tradicions i també dels antics privilegis forals. Les guerres de guerrilles, les emboscades i els enfrontaments entre carlistes i liberals van ser habituals.
La Segona Guerra Carlina (1846-1849)
També coneguda com la Guerra dels Matiners, va tenir un caràcter molt més reduït i es va concentrar sobretot a Catalunya. El pretext va ser l'intent de casar Isabel II amb el fill del pretendent carlista, però en realitat el conflicte reflectia de nou el malestar social de moltes zones rurals davant les reformes liberals. Tot i entusiasme inicial, el moviment va ser sufocat ràpidament per l'exèrcit liberal.
La Tercera Guerra Carlina (1872-1876)
Va coincidir amb un període inestabilitat política a Espanya (caiguda d'Isabel II, Primera República, restauració borbònica). El carlisme va aconseguir una certa reorganització i va tornar a aixecar-se en armes, sobretot al País Basc, Navarra i Catalunya. A Catalunya, els carlistes controlaren temporalment algunes zones rurals i van protagonitzar enfrontaments amb les tropes governamentals. Finalment, la derrota va ser clara i el moviment va perdre la seva capacitat militar.
Tot i les derrotes successives, el carlisme no va desaparèixer a Catalunya. Hi va continuar existint com a corrent polític i cultural fins ben entrat el segle XX.
 |
| Francesc Savalls i Massot (a cavall) a Besalú Font: Sàpiens. Il·lustració d' Augusto Ferrer-Dalmau |
Les incursions carlistes a Lloret de Mar durant la Tercera Guerra Carlina
Entre els anys 1872 i 1873, en el context de la Tercera Guerra Carlista, Lloret de Mar va ser l'escenari de diverses incursions de partides carlistes. Aquests fets, que van afectar la vida quotidiana dels veïns, van quedar registrats en les cròniques de l'època.
La Tercera Guerra Carlina a Lloret de Mar (1872-1873)
La Tercera Guerra Carlina (1872-1876) va sacsejar nombroses viles i pobles de Catalunya, especialment a les comarques gironines, on els enfrontaments entre forces carlines i republicanes o liberals foren constants. Lloret de Mar, tot i ser una població costanera i allunyada de grans centres polítics, es convertí en escenari repetit d’entrades, ocupacions i exaccions carlines. El municipi va patir durant aquells anys la presència de destacats caps militars com Savalls, Romagosa o Soliva, que hi deixaren una empremta de por i tensió.
Els primers moviments (1872)
El 6 de maig de 1872, una partida carlina formada per 26 homes fou vista a Lloret de Mar després de passar per la masia coneguda com a Cal Monjo (Sant Pere del Bosc). Tot i l’avís a la columna militar situada a Blanes, que sortí al seu encontre, no s’aconseguí interceptar-los. Era només el preludi del que vindria.
El 11 de juliol de 1872, la columna del general Hidalgo, després d’una dura persecució, dispersà una força carlina a Anglès. Aquella mateixa nit, una partida de 65 infants i 12 cavallers, dirigida per Romagosa, entrà a Lloret de Mar. Amb crits de «Visca Carles VII, la Religió i els Furs de Catalunya», exigiren a l’Ajuntament 400 duros, tot amenaçant de tornar a cobrar-los dos dies després.
Fidels a la seva paraula, el 13 de juliol, els carlins reaparegueren per recollir 274 duros del repartiment imposat als veïns. Aquella vegada portaven una bandera amb les inscripcions: «Déu, Pàtria i Rei» i «¡Visca Carles VII!».
 |
| Retrats del carlista Savalls (e) i del republicà Cabrinetty (d) Font: Viquipèdia |
L’entrada de Savalls (octubre de 1872)
El 30 d’octubre de 1872, el temut cap carlí Francesc Savalls, acompanyat del seu segon Hernàndez i un nombrós grup de joves requetès, arribà a Lloret de Mar. Prengueren militarment la Casa de la Vila i exigiren al municipi 3.000 duros.
La corporació només en pogué lliurar 1.000, i els carlins obligaren els propietaris locals a respondre de la resta. Per intimidació, segrestaren el dipositari dels fons municipals, el senyor Eduard Martínez Dalmau, pare del farmacèutic local Emili Martínez, a qui portaren fins a l’ermita de les Alegries amb l’amenaça de tornar si els diners no eren lliurats.
Els carlins també s’endugueren dos cavalls de l’agència de transports de Blanes a Lloret. La por fou tan intensa que alguns veïns, com el conegut Noi Agustí, moriren poc després a causa de l’impacte emocional d’aquelles jornades.
Abans de marxar, els carlins assistiren a una missa de campanya al Passeig del Mar. Poc després, el coronel Cabrinetty entrà a Lloret amb 450 soldats del Regiment d’Amèrica, que s’allotjaren a la vila per preparar la persecució de Savalls.
Nous saqueigs i ocupacions (1873)
El 22 de gener de 1873, la partida de Soliva entrà amb 30 homes a Lloret. Després de quatre hores d’ocupació, l’Ajuntament els lliurà 98 duros, moneda que els carlins rebutjaren per “baixa llei”. L’endemà hi tornaren per reclamar-ne el canvi.
El 30 de juliol de 1873, Savalls reaparegué a Lloret, aquesta vegada amb dos canons capturats a Cabrinetty en la batalla d’Alpens (on el coronel republicà havia trobat la mort). Els canons s’instal·laren davant la casa del notari José Antonio Rodés, que allotjà el cabdill carlí. De manera insòlita, Savalls mostrà certa clemència: perdonà la vida a dos presoners republicans gràcies a la súplica de dones lloretenques, i fins i tot els deixà en llibertat.
Cap a finals de la guerra, pel vols de setembre de 1875, tropes republicanes sota el comandament del coronel Camprubí i voluntaris locals de Moreno ocuparen Lloret. Els canons foren dipositats a la torre del Barral (actual Roger de Flor), mentre la cavalleria vigilava la costa i altres unitats feien batudes per la zona de Santa Cristina i Blanes.
Els últims reductes carlins a la zona foren acorralats al bosc de Can Coll i al turó del Castell de Lloret, on molts foren empesos pels penya-segats de Fenals. Alguns episodis tràgics, com la mort del propietari de Can Aubà a mans de la colla d’en Gelabert, reflecteixen la duresa i la brutalitat d’aquells mesos.
NOTES:
A les planes d'Aires Lloretencs dels primers números de l'any 1933, un testimoni d'aquella carlinada, que llavors tenia entre 8 i 9 anys, feia memòria d'aquells fets. Signava l'escrit com Reugilos (Soliguer), que podria tractar-se d'en Pere Màrtir Soliguer i Pujol.
També podeu llegir el carlisme a Girona a l'article de Grahit y Grau, José. «La última guerra carlista en Gerona y su provincia». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 1954, vol. 9