- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Foto: Josep Carretero Gomis al seu estudi.1989. Foto de Lluís Cruset Ballart.Font: SGDAP-Ajuntament de Girona
Josep Carretero Gomis, va ser una figura destacada en el panorama artístic català, conegut per la seva sensibilitat, la seva mestria i, sobretot, per la seva especial vinculació amb Lloret de Mar. Va morir a Lloret el 22 de setembre de 1996 i fou enterrat al cementiri de la vila amb la seva dona Maria Muñoz, traspassada només dos anys abans.
En Carretero Gomis va venir al món a Barcelona el 24 de juny de 1905, al barri de Vallcarca, sota el Tibidabo, on va passar tota la seva infantesa i joventut. Va mostrar des de ben
jove una vocació artística precoç i un talent inqüestionable, ja que amb 19
anys ningú dubtava del seu futur com a pintor.
Aquesta ment curiosa i polifacètica es reflectia en la seva disciplina i en la seva capacitat d'observació, elements fonamentals en la seva pintura. A més, el seu esperit inquiet també el va dur a ser un destacat esportista: va ser un prometedor jugador de futbol que va arribar a jugar amb el Barça, formant part d'una selecció de Barcelona i de l'Espanyol. També va ser campió amateur de boxa i practicant de rem. Aquesta amplitud de mires i activitats segurament va enriquir la seva visió del món i, per extensió, la seva expressió artística.
L'obra de Carretero Gomis es caracteritza per una tècnica depurada i un estil inconfusible. La seva pintura és la d'un artista que buscava capturar l'essència dels paisatges i l'atmosfera dels moments, amb una comprensió profunda de la llum i el color. Treballava directament del natural, sense esbossos previs, centrant-se en l'observació acurada de la llum i l'ambient per transmetre sensacions i emocions. Una de les seves tècniques més distintives era l'ús del "puntillisme" o "punts", que aplicava amb mestria per crear efectes de sol, de llum i de reflexos sobre l'aigua, donant vida i vibració a les seves marines. Aquesta tècnica el va fer singular i el va destacar entre els seus contemporanis.
La seva presència en el circuit artístic nacional va ser constant i reconeguda. Va realitzar més de 37 exposicions individuals en diverses ciutats importants de Catalunya i Espanya, incloent Barcelona, Madrid, Lleida, Girona, Manresa, Blanes, Llavaneres, Badalona, Terrassa i Arenys, i sempre hi havia una participació activa a Lloret.
La connexió del pintor amb Lloret de Mar va ser el fil conductor de gran part de la seva vida i obra. La seva història d'amor amb la vila va començar durant els anys cinquanta, quan va iniciar la pràctica d'anar a pintar-hi durant els estius, allotjant-se a casa de la senyora Montserrat Casado.
Aquesta relació estival va evolucionar cap a un vincle permanent quan es va traslladar a viure a Lloret de Mar l'any 1961. Va comprar un terreny a l'actual número 78 del carrer de l'Oliva i edificà l'habitatge i el seu taller. Lloret es va convertir en la seva musa indiscutible. Carretero Gomis es va especialitzar en la representació de paisatges marins, ports i vistes urbanes de Lloret de Mar i els seus voltants. Les seves teles van immortalitzar les seves barques de pesca, les avingudes arbrades, els seus racons, la seva llum i el seu ambient, convertint-se en un cronista visual de la vila a través de la pintura. La seva capacitat per capturar l'essència del paisatge lloretenc el va fer extremadament valorat i reconegut localment.
La seva primera exposició individual a Lloret de Mar va tenir lloc a la Casa de la Vila l'estiu de 1953, sent el preludi d'una presència artística constant a la localitat. Aquesta exposició va marcar l'inici d'una relació bidireccional, en la qual l'artista va oferir la seva obra a la població i la població va correspondre amb un afecte i un reconeixement creixents.
La vila de Lloret de Mar va correspondre al talent i la dedicació de Carretero Gomis amb un profund reconeixement. L'any 1987, se li va dedicar una placa amb el seu nom, situada significativament davant del Centre Cultural Verdaguer (actualment Can Garriga- Museu del Mar), un espai emblemàtic de la vida cultural lloretenca. Aquest gest va simbolitzar l'arrelament i l'estima que la comunitat sentia per ell.
El punt culminant d'aquesta vinculació va arribar l'any 1994. Després d'una important exposició retrospectiva de la seva obra a Lloret, Carretero Gomis va fer una generosa donació de 24 olis a la població.
Aquestes obres, de gran valor artístic, estaven destinades a ser exposades permanentment a l'esmentat centre cultural, assegurant que el seu llegat artístic perduri i sigui accessible per a les futures generacions de lloretencs i visitants. Aquesta acció va enriquir d'una manera excepcional el patrimoni artístic municipal i va consolidar la seva figura com un benefactor cultural de la vila.
Josep Carretero Gomis va mantenir la seva dedicació a la pintura fins als seus últims dies, fins i tot quan la seva salut es va deteriorar.
El 1991, en el pintor rebria el Premi Sa Gavina en la modalitat de les Arts, juntament amb l'Esteve Fàbregas a la seva vessant de les Lletres, premis atorgats per l'Associació Popular d'Amics de la Cultura (APAC), avui desapareguda.
Lloret li va dedicar un carrer al veïnat del Jaruco.
NOTES:
El present treball ha estat pres de sengles articles escrits per l'historiador Joan Domènench, publicats a Lloret Gaceta (núms. 648, de 15/10/1996 i 649, de 01/11/1996) , arràn de la mort del pintor. Consultables en linia a traves de la web del Servei d'Arxiu Municipal de LLoret de Mar