Joan Llaverias, pintor de Lloret

Joan Llaverias i Lola Anglada. 1912 (*)

 

 

Joan Llaverias i Labró (Vilanova i la Geltrú, 10 de juny de 1865 – Lloret de Mar, 18 de novembre de 1938) és considerat una figura essencial en l’art català de finals del segle XIX i començaments del XX. Ha estat reconegut com el primer a descobrir artísticament els paisatges de la Costa Brava, fins i tot abans que Ferran Agulló encunyés aquest nom l’any 1908. 

Procedent d’una família benestant vinculada al comerç marítim i al negoci del vi, és probable que aquesta connexió amb el món naval influís en la seva sensibilitat pel paisatge marítim. Va iniciar la seva formació artística a l’Escola de Belles Arts de la Llotja de Barcelona durant el curs 1882-1883, on tingué com a mestres Lluís Graner i Antoni Caba, i en especial, Lluís Rigalt i Farriols. Rigalt, conegut pels seus dibuixos de paisatges i racons urbans, especialment del litoral gironí, podria haver estat determinant en l’interès inicial de Llaverias per la costa nord-catalana.

Gràcies a un quadern de notes de joventut, sabem que l’any 1892 va recórrer diverses localitats de l’Empordà com Darnius, Figueres, Roses o Empúries, i que el 1894 visità Blanes, Palafrugell i Palamós. A partir de 1896 començà a cultivar l’aquarel·la, disciplina en què esdevindria un autèntic especialista, tot i que no seria fins al 1905 que començaria a produir-ne amb més intensitat.

A més de pintor, Llaverias també va ser un dibuixant humorístic molt destacat. El 1902 esdevingué un dels fundadors del setmanari satíric ¡Cu-Cut!, col·laborant-hi amb assiduïtat. Com a pioner de la il·lustració infantil a Catalunya, col·laborà amb publicacions com En Patufet, La Mainada, L'Esquella de la Torratxa o Pèl & Ploma, deixant empremta amb el seu estil detallista, càlid i expressiu.  

La seva trajectòria artística es relaciona estretament amb Lloret de Mar, on ja mantenia vincles el 1902, com ho demostra l’encàrrec de confeccionar un diploma honorífic per al canonge Agustí Vilà i Domènech.

A partir del 1905, Llaverias començà a estiuejar regularment a Lloret, fins a convertir-lo en el seu refugi estival a partir del 1914, guanyant-se el sobrenom de “pintor de Lloret”. Aquesta relació amb Lloret es reforçà també per l’amistat amb el dibuixant Joan G. Junceda, col·laborador seu a la revista En Patufet des del 1906. Junceda, que estiuejava a Blanes amb la seva esposa Rosa Portas, afavorí l’ambient creatiu i de trobada entre artistes i intel·lectuals. Llaverias participà, per exemple, en els Jocs Florals de 1920 impulsats per Josep Carner, actuant com a assessor artístic. Carner, fins i tot, dedicà un sonet a la filla del pintor, Montserrat. Hi ha constància fotogràfica de Llaverias i la seva família gaudint dels estius al barri mariner conegut com “Venècia”, o barri dels pescadors. 

La seva pintura reflecteix una observació profunda del paisatge lloretenc, amb obres com Sa Caleta, Banys, Platja perduda, Canal del Martinet, Sa Boadella, Platja de Santa Cristina i Ermita de Santa Cristina, algunes de les quals van ser exposades en la seva cèlebre mostra del 1906. Aquesta exposició, presentada a la Sala Parés de Barcelona el gener de 1906, va reunir quaranta peces dedicades a diversos indrets del litoral gironí, com Roses, l’Escala, l’Estartit, les Illes Medes, Begur i Lloret. Llaverias havia pensat en titular-la La Costa del Corall, però per consell del polític empordanès Josep Pella i Forgas, optà per l’elegant nom de La Catalunya Grega. L’acollida fou entusiasta, i la revista Garba va dedicar-hi gran part del seu número del 20 de gener, reproduint-hi comentaris i il·lustracions, algunes en color. 

A partir d’aquell moment, la Costa Brava esdevingué una font d’inspiració constant per a l’artista. L’èxit internacional arribà el 1911, amb una mostra d’aquarel·les a les Victoria Galleries de Londres, que rebé elogis entusiastes de premsa com The Queen, The Sunday Times i The Standard, destacant la seva capacitat de plasmar la bellesa de Catalunya. L’impacte també es deixà sentir a Barcelona, on un diari celebrava que Llaverias havia aconseguit un èxit important per a l’art català. Diverses figures del món artístic van reconèixer la seva influència: Junceda el considerava l’autor del “millor comentari colorit de la nostra Costa Brava”; Josep Maria Cadena el definí com el “descobridor plàstic” d’aquesta regió litoral; i Joan Llimona el va situar com el primer gran difusor visual d’aquesta terra, gràcies a aquarel·les i teles plenes de frescor i autenticitat. Tot i que altres artistes ja havien retratat paisatges del litoral com Torrescassana, Roig i Soler, Mas i Fontdevila o Matilla, cap ho feu amb la continuïtat i la passió de Llaverias. Quan li preguntaven per què aconseguia transmetre tan bé les marines, solia respondre amb ironia: “Perquè les pinto amb aigua... de mar!”

Joan Llaverias va morir a Lloret durant la Guerra Civil, el 18 de novembre de 1938, als 73 anys. Fou enterrat al cementiri de la vila, al costat de la seva filla Montserrat. El seu llegat continua molt viu, especialment vinculat a Lloret i la Costa Brava, que immortalitzà amb el seu pinzell i una mirada inconfusible. 

Una obra d'art, patrimoni de Lloret: La processó de Santa Cristina

La processó de Santa Cristina (1921).Joan Llaverias i Labró, oli. Masia de Can Saragossa. Museu del Mar de Lloret de Mar.

Joan Domènech recorda en un article al butlletí de l´Obreria, com es va fer el quadre i com finalment és patrimoni lloretenc:

«El pintor vilanoví fou un dels artistes que pinta més i millor els paratges de Santa Cristina. En alguna ocasió fins i tot hi passa dies, sense baixar al poble, hostatjat a casa dels ermitans o masovers. No hem d'oblidar que Llaverias patia dels bronquis i s'ofegava, motiu pel qual procurava estalviar-se de dur pes amunt i avall i, per això, romania allà tant com podia, quan decidia pintar-hi. Segons explica ell mateix, va viure amb el matrimoni que tenia cura del santuari. Li cedien el llit principal i, a més, li donaven bon menjar. Devia ser al voltant deis anys vint. Llaverias recordava complagut que d'un pollastre, un meló i vi n'hi havien cobrat un duro.

Fou justament l'any 1921 quan Joan Llaverias pinta la gran obra a l'oli de la processó pujant cap al santuari. Primer en va fer un esbós. Després va pintar el paisatge que havia de servir de fons. Més tard, traslladada la tela a una sala de les escoles parroquials que actua d'improvisat estudi, hi anà incorporant els diversos individus que constituïen la comitiva de la processó, tots ells lloretencs reals, que van fer de model expressament. Així hi trobem identificats Mn. Magí, el rector, i altres capellans de l'època, Mn. Grabolosa, Mn. Mundet i Mn. Joan; l'alcalde, anomenat "El Barbano", el secretari de l'Ajuntament, P. M. Soliguer, diversos prohoms -Ramon Coll, Domenec Cusell, Josep Ma. Coll ...-, lloretencs d'edat diversa -En Josep Bonhome, per exemple, llavors un noiet de 14 anys i ara recentment traspassat-, el sereno -En Ribot o Es Bullanguer-, les Obreres -entre elles les senyoretes Macia i Durall, aquesta darrera de Can Piet-, la marabadesa -la vella Patela-, dues noies de la família Gabarró, una de Can Serrallach, la pròpia filla del pintor -Montserrat Llaverias-, etc. Hi ha qui diu que el quadre fou encarregat per un hisendat lloretenc que, a l'hora de la veritat, s'espanta davant del preu. L'obra fou exposada en diversas ocasions. 

A l'exposició que Llaverias féu a les Galeries Laietanes l'any següent (13-25 de maig) el quadre apareix amb el número 35, valorat en 4.000 pessetes. Al temps de la guerra l'obra fou adquirida pel col·leccionista d'art Santiago Casanovas, a través del marxant d'art Sr. Bou. Quan l'any 1952 Lloret dedica una primera exposició d'homenatge a Llaverias, el quadre, cedit pel Sr. Casanovas, vingué a la nostra vila. L'any 1986 I' Ajuntament l'adquirí per mediació de l'Obreria de Santa Cristina, després que jo mateix el tornés localitzar a Barcelona, mercès a una informació que em facilita el pintor Joaquim Mascaró Vinyets, en ocasió d'una exposició d'aquest artista al Club Nàutic de Lloret l'estiu de 1983. »

---

NOTES: 

-Butlletí Obreria Santa Cristina. 1988, pp 7 i 8 (SAML)

-Revista de Girona, 292, 2015 pp 34-37 Consultable en linia

 Joan Llaverias. Pintor de lloret. Domenech i Moner, Joan; Ajuntament de Lloret de Mar, 1988; Lloret de Mar.

(*) Editorial López. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.