El primer anunci turístic de Lloret?

Estem al començament de segle, pels vols de 1908, quan podíem llegir en el setmanari La Costa de Llevant l'anunci del hotel-restaurant de Santa Cristina. Ferran Agulló encara no havia escrit el seu article que definiria tota una demarcació natural i turística - ho faria el 12 de setembre a les planes de La Veu de Catalunya - i el Lloret de les cases senyorials i de forasters periòdics comença a donar les primeres pases orientades a acollir viatgers, devots i gent que busca descans a través del paratge que voreja l'ermita de Santa Cristina. El turisme vindria més tard.

No és d'estranyar doncs que es pugui pensar que l'hotel restaurant de Santa Cristina marcarà l'inici del turisme, no només a Lloret, sinó a la Costa Brava. En un article signat per M. Coma Soley l'any 1967 per a La Vanguardia (1) ja apuntava a aquest indret com a establiment pioner del fenomen turístic:

" (...)El santuario de Santa Cristina durante luengos años es la cabeza de puente de la Costa Brava, pero una cabeza de puente que nadie disputa hasta que, fallecido el ermitaño del arroz, llega de lugares ignotos, a Blanes, un joven cocinero que instala el primer restaurante en esta villa y fracasa rotundamente. Se llama Feliu y padece una fuerte sordera. 

Detall de l'anunci del hotel-restaurant de Santa Cristina a  La Costa de Llevant, 18 de juliol de 1908.
Font: Diputació de Barcelona/ Fons digitalitzat de la Biblioteca Pare Gual i Pujadas, de Canet de Mar

Uno de los pocos clientes era un solterón forastero, de buena posición económica, que ha descubierto Blanes para llevar una plácida existencia: se llama José Ferrer y la gente, a causa de su esplendidez, le ha concedido el título de «conde». 

Los dos forjan el proyecto de instalar un restaurante al aire libre en Santa Cristina, a la sombra del gigantesco pino. Esta es la primen manifestación industrial turística de la Costa Brava. Desde el punto de vista hotelero, don José Ferrer y el cocinero Feliu «El Sord», son los verdaderos pioneros de la Costa Brava, y en cuanto a los alemanes, que se atribuyen el descubrimiento de Tossa y otras muchas cosas, se limitan históricamente al papel de tantos Américos Vespucios como abundan en la vida"

En falta la confirmació d'aquests fets descrits pel periodista. No obstant, el que tenim registrat documentalment és la concessió feta per part de l'Obreria de Santa Cristina per a l'explotació d'aquests serveis a diferents titulars. Amb això es pretenia aconseguir suport econòmic per al sosteniment de l'ermita i per a la realització d'obres benèfiques a la vila. Van ser concessionaris persones com Josep Maria Clua, que en seria alcalde de Lloret, o Raül Roviralta.

D'en Raül Roviralta, futur Marqués de Santa Clotilde, s'encarregà de la gestió de l'establiment el 1933. Jacint Coll i Coll, administrador de l'Hotel- Restaurant, era entrevistat per la revista Aires Lloretencs el 1934 (2) . En parlava sobre l'indret i les condicions dels serveis. En prenem un extracte de la conversa:

(...)

«Santa Cristina, és, ja en l'actualitat, considerat universalment un centre de turisme nacional i estranger de primer ordre, un indret cosmopolita, del domini internacional, al qual acuden, de dia en dia, com a una depedència de la seva pròpia llar o nacionalitat, i amb la major naturalitat d'aquest món, les mateixes figures i personalitats de les altes esferes de les ciències i les lletres, la política i les finances, l'art, la indústria i el comerç; que hom pot saludar a les primeres platges franceses i italianes.

(...)

La present temporada transcorre animadíssima. No hi ha diumenge que no vinguin 6 o 7 grans autocars i 100 o més cotxes de turisme: L'Hotel està completament ocupat.

Abans de finir el present any 1934 és criteri de la Direcció donar compliment a la base segona del contracte signat amb l'Obreria, començant l'edificació, d'acord amb els plànols aprovats, del Gran Hotel amb servei de restaurant vora la mar. Aquest soberg edifici constarà d'un mínimum de 45 cambres de luxe, gran room, salons de fè, de ball i per a banquets, i estarà dotat de totes les condicions imaginables de confort i higiene moderna, amb instal·lacions de calefacció a propòsit per a romandre obert tot l'any.

Vista de Santa Cristina, amb l'hotel restaurant a l'esquerra. 1910-1920
Font: Arxiu de Girona. Col. Joan Cortès.

Cotxes aparcats davant de l'hotel. 1910-1920 ca. Imatge treta del llibre

Cinquanta anys d'esforç turístic a Lloret de Mar, de J. Domènech, 1982

Juntament amb aquesta gran edificació i altres que es bastiran per a poder donar cabuda a 200 persones més, seran portats a terme diversos treballs d'embelliment i jardineria com un afegitó a la bellesa natura d'aquest lloc.

Totes les instal·lacions es faran en caràcter permanent i es dotaran del corresponent confort per a explotar—amb les degudes comoditats per al turista, la temperatura tèbia i deliciosa que, en l'època de majors freds, es gaudeix a aquest paratge, com a estació d'hivern.

(...)

l'actual concessió representa un ingrés en el fons de l'Obreria de 15.000 pessetes anuals, a les quals cal afegir 750 pessetes provinents del concert entre el concessionari i l'Obreria per tal de substituir la quota de cinc cèntims de pesseta—estipulada en el contracte—per a cada persona que entri a les instal·lacions o terrenys tancats de la concessió".

---

NOTES:
(1) L'article porta per títol Santa Cristina de Lloret, pionera de la Costa Brava, La Vanguardia Española, diumenge 23 de juliol de 1967, p. 27
(2) Aires Lloretencs, 15 de juliol de 1934, planes 7 i ss.