L'any 1979, la ciutadania lloretenca tenia la possibilitat de triar els seus representants al consistori mitjançant votació universal. La data assenyalada era el 3 d'abril, i venia a ser una continuació natural de les diverses cites electorals que s'havien succeint des de 1976 (1) i que donaven legitimitat a una democràcia incipient després de 40 anys de dictadura franquista.
S'arribava a aquestes consultes municipals en plena efervescència política i social. Des de 1977, a Lloret s'hi configuraven partits de diversa ideologia que anaven fent la seva carta de presentació sobre el seu repertori d'idees, projectes i persones més adequats a la vila. Són temps de mobilització cívica, de recuperació dels trets històrics i tradicionals de Catalunya i de Lloret, de conscienciació laboral i de necessitat d'avenç social. Però a l'hora, quedava clar les diverses fractures de pertinença política al sí de la societat lloretenca que no era més que un reflex de tot quan passava a nivell estatal i català.
Irrompien al panorama partits legalitzats i recentment constituïts que pugnaven per crear una nova societat sorgida de les tenebres del període franquista. Comunistes, socialistes, centre-dreta, nacionalistes... pugnaven per trencar amb el darrer ajuntament de l'era preconstitucional amb el batlle Jordi Martínez (1976-1979) al capdavant, que ja donava senyals el seu mandat de que si bé les formes eren les pròpies de l'antic règim, el fons era plenament d'obertura democràtica.
Així doncs, les primeres candidatures a l'alcaldia lloretenca en aquest nou panorama de pluralitat de partits i de llibertat de vot no deixaven de ser pioneres. Havia molta gana de fer coses a tots els àmbits de la vida de la ciutat i sortien entitats i persones amb molta activitat cultural, social i política.(2) I tota aquesta energia de la ciutadania es tenia que traslladar, per força, a la institució municipal i les llistes electorals confeccionades per aquesta ocasió així ho mostrava, tal i com a es reprodueix al Punt Diari del 25 de març de 1979
 |
| Portada del Lloret Gaceta núm 180 del 15 de març de 1979 i la llista resultant del procés electoral. Font: SAML |
3 D'ABRIL DE 1979
Aquestes primeres eleccions municipals ben mereixen un estudi al detall.
Un any electoral com 1979 amb convocatòries tants dispars com importants com eren les legislatives, municipals i per l'Estatut, el poble lloretenc tenia a la seva disposició una novetat: el carnet d'elector, més estesa posteriorment amb el nom de tarjeta censal. Hi figura la identitat de la persona portadora, a més de la informació sobre el lloc de votació i la mesa assignada segons els cens electoral.
Un any electoral com 1979 amb convocatòries tants dispars com importants com eren les legislatives, municipals i per l'Estatut, el poble lloretenc tenia a la seva disposició una novetat: el carnet d'elector, més estesa posteriorment amb el nom de tarjeta censal. Hi figura la identitat de la persona portadora, a més de la informació sobre el lloc de votació i la mesa assignada segons els cens electoral.
Tancades les llistes el dia 16 de febrer, destacava la candidatura de l'empresari hoteler Joan Prado Romà, una persona no adscrita als partits ja constituïts en anys anteriors, que hi participava sota el nom d'Unión Popular Lloretense. Aquesta agrupació no podia fer una campanya intensa degut a greus problemes de salut del mateix Prado, que en feia dubtar, fins i tot, si la formació lloretenca seria present finalment a les votacions (3). Lloret no tornaria a tenir unes llistes independents optant a l'alcaldia fins el 2007, amb el Grup Independent de Lloret (GRILL) i el Moviment Independent de Lloret de Mar (MILLOR).
| REGIDORS/ES | 13 | NOMBRE HABITANTS | 9.189 |
| NOMBRE DE MESES | 7 | ELECTORS | 6.207 |
| VOTANTS | 4.070 | % VOTANTS | 65,57% |
| ABSTENCIÓ | 2.137 | %_ABSTENCIÓ | 34,43% |
Tot i ser un esdeveniment local de gran transcendència, la participació quedava reduïda a un 65,57% (4. La campanya electoral incidia en temes que serien comunes en altres convocatòries: turisme, infraestructures, conservació natural i cultural, l'urbanisme, etc amb altres que n'eren part del debat social i polític d'aquells anys com era l'atur, l'habitatge, equipaments públics, associacionisme cívic, entre altres qüestions.
Amb tot, n'havia problemes amb el cens de votants. Encara s'utilitzava el cens de 1977, i havia un gran nombre de persones que no podien exercir el seu dret de vot. Aquest fet ja va aixecar queixes en aquesta cita electoral, però el problema s'arrossegarà durant anys fins que no arribes la modernització al tractament de les dades a nivell informàtic i canvis en la normativa de registre censal.
 |
| 1979. Constitució de l'ajuntament. D'esquerra a dreta: els càrrecs electes Maria Cabañas, Germinal Ros i M. Carme Bausili. Font: Lloret Gaceta, núm 186, 26 d'abril de 1979._SAML |
Des d'aquella nit del 3 d'abril ja es va veure la fragmentació de forces que n'hi hauria a l'ajuntament lloretenc. En dies posteriors, les conversacions entre els partits polítics amb representació no arribarien a un acord de govern, fet que quedaria palès el dia de la presa de possessió del nou alcalde. Se'n plantejava, per una banda, una unió de forces de esquerra en torn el PSC, PSUC i ERC; per una altra, CiU i els centristes podien unir forces, després de rebutjar els nacionalistes un pacte amb ERC.
El dia 19 d'abril, a la sala de sessions de l'ajuntament, es produïa les votacions per escollir entre els càrrecs electes el batlle lloretenc amb el següent resultat: a favor de la proposta de Joan Domènech com alcalde, 4 vots; per Josep Sala, 4 vots i finalment, 5 abstencions. Gràcies a que havia estat CiU la llista més votada en els comicis, Joan Domènech es proclama alcalde de Lloret i comença a dissenyar el nou cartipàs municipal, en què serien incloses la resta de formacions.
REGIDORS/ES
Convergència i Unió (CiU)
Joan Domènech Moner
Jordi Rocas Palau
Francesc Xavier Aymerich Casals
Maria Carme Bausili Russinyol
(Dimissió el desembre de 1981. Entra Joan Antoni Giralt Benedico)
(Dimissió el desembre de 1981. Entra Joan Antoni Giralt Benedico)
Centristes de Catalunya-Unión de Centro Demócratico
(CC-UCD)
Maria Cabañas Salamero
Josep Garcia Moragas
Antoni Ferrón Font
Partit dels Socialistes de Catalunya-Partido Socialista Obrero Español
(PSC-PSOE)
Josep Sala Montero
Manuel Soto Acín
Antoni Santiago Noguer
Esquerra Republicana de Catalunya - Front Nacional de Catalunya
(ERC-FNC)
Manel Bernat Llobet
Darwin Austrich Martell
Partit socialista Unificat de Catalunya (PSUC)
Germinal Ros Martí
El repartiment dels diferents regidories i serveis quedava inicialment, així: Convergència presidirà cinc comissions informatives (governació, urbanisme, turisme, cultura i neteja); ERC assumirà la presidència de finances i sanitat; en tant que UCD, prendria assistència social, energia i esport; ERC, via pública; i PSC, obtindria platges i mercats; i finalment PSUC s'encarregava del cens de població i estadística.
Resultarien quatre anys de fortes tibantors entre CiU i PSC, encarnats pels seus caps, Domènech i Sala, respectivament. Les qüestions referides al turisme i la hisenda pública eren el principal camp de batalla política, sense que l'anhelat Pla d'Ordenació d'Urbanisme prengués concreció en aquell mandat per les continues desavences entre els partits. El 1982, els regidors socialistes abandonaren llurs atribucions delegades (com Urbanisme, en mans de Josep Sala) i els plens de la corporació serien cada cop més llargs i tensos. Això es sumaria a la dimissió de la regidora per CiU Maria Carme Bausili, al desembre de 1981, per discrepàncies amb el seu partit.
ELECCIONS MUNICIPALS 8 DE MAIG DE 1983
Joan Domènech per CiU, Josep Sala, per PSC,Germinal Ros per PSUC i Manel Bernat per ERC tornaven a ser cap de llista de les seves formacions per a les municipals de 1983. La novetat provenia d'Alianza Popular que proposava en Joan Martí (Xaine) com alcaldable. Amb les llistes tancades el 10 d'abril, només aquests 5 partits oferien un programa electoral per a Lloret en una campanya que es debatia entre la feina feta pel convergents al govern i tot el que quedava per fer segons els socialistes.
Al debat organitzat pel Punt Diari (2 de maig de 1983) aquest combat dialèctic entre Domènech i Sala en forma de retrets i atacs personals, farien oblidar que hi havia més grups que volien dir la seva sobre turisme i urbanisme.
| REGIDORS/ES | 17 | NOMBRE HABITANTS | 10.463 |
| NOMBRE DE MESES | 8 | ELECTORS | 7.864 |
| VOTANTS | 4.765 | % VOTANTS | 60,59% |
| ABSTENCIÓ | 3.099 | %_ABSTENCIÓ | 39,41% |
REGIDORS/ES
Partit dels Socialistes de Catalunya- Partido Socialista Obrero Español
(PSC-PSOE)
(PSC-PSOE)
Josep Sala Montero
Josep Trull Pons
Arseni Gibert Bosch
Manuel Soto acín
M. Lucía Echegoyen Lerga
Francisco Pozuelo Garcia
Jordi Ontiveros Gómez
Ernest Pastor Teres
Convergència i Unió
(CiU)
(CiU)
Joan Domènech Moner
Joan Romaní Fàbregas
Josep Ferrer Marqués
Antoni Ferrón Font
Alianza Popular- Partido Demócrata Popular- Unión Liberal
(AP-PDP-UL)
(AP-PDP-UL)
Joan Martí Carbó
Santiago Ontañon Castillo
Antoni Caner Castells
Romà Codina Maseras
Esquerra Republicana de Catalunya
(ERC)
(ERC)
Manel Bernat Llobet
 |
| Josep Sala, alcalde el 1983. Font:Ajuntament de Girona. CRDI (Fons El Punt – Joan Comalat) |
La disposició dels resultats abocava els partits a buscar un pacte de govern. Els socialistes necessitaven el suport d'ERC per aconseguir la batllia, en tant que Joan Domènech precisava d'una unió amb AP i ERC si en volia la presidència del consistori. El dia 23 de maig, Josep Sala seria alcalde de Lloret en una votació que els socialistes varen fer valer els seus 8 regidors, davant dels 4 de CiU, els 4 d'AP i el vot en blanc del republicà Manel Bernat.
Des del primer moment, la redacció i posada en marxa del nou Pla d'Ordenació Urbana de Lloret ocupà bona part de la gestió municipal. La darrera planificació datava de 1966 i des de llavors, Lloret arrossegava els diferents problemes urbanístics d'il·legalitats i contenciosos judicials entre les Administracions i els promotors. Josep Sala havia recriminat la inacció dels alcaldes Jordi Martínez, primer, i després d'en Joan Domenech sobre un tema que afectava el dimensionament econòmic i social de la vila.
El Pla seria molt polèmic en la seva tramitació per la Comissió Provincial d'Urbanisme i contestat per AP i el Gremi d'Hotelers, que consideraven un fre al creixement turístic de la població. Finalment seria aprovat el 1985.
ELECCIONS MUNICIPALS 10 JUNY DE 1987
Sala havia aguantat el mandat fermament recolzat pel seu equip de govern sense fissures, i en vistes a les eleccions al consistori lloretenc, CiU havia de trobar un candidat de pes amb capacitat de disputar la vara d'alcalde al socialista. Jordi Martínez va acceptar encapçalar la llista pel partit nacionalista, després d'en veure com anys enrere Joan Domènech optava com a primer de la candidatura, persona que concitava moltes adhesions a les files convergents.
En Jordi Martínez tenia al seu favor una amplia experiència política (5) i el febrer de 1987 renunciava al seu càrrec com a Director General de Prevenció i Extinció d'Incendis de la Generalitat. L'aposta forta de CiU tenia enfront, no només en Josep Sala, sinó també l' Alianza Popular (AP) en la persona de Joan Martí Carbó; l'advocat Andreu Junoy Pujol per ERC; tornava a conformar una llista el CDS-Centro Democrático y Social amb l'advocat manresà Carlos Passarell Bacardit; i finalment, Germinal Ros repetia candidatura en presentar-s'hi sota les sigles d'Iniciativa per Catalunya.
Un tast polític dels quatre anys venidors s'hi trobaria al debat organitzat pel Punt Diari (edició del 3 de juny de 1987) que aplegava les candidatures en contesa electoral, tret del candidat centrista Carles Passarell. Les intervencions eren dominades per Martí, d'AP i Josep Sala, del PSC. El primer retreia del candidat socialista la minsa professionalitat de la policia local, els horaris comercials (un debat de llarg recorregut en el futur) i l'ampliació de la zona de Fanals per a equipaments hotelers i residencials. Sala acreditava una obra de govern molt consensuada i participada amb la resta de partits (Convergència i Esquerra) però xocant de ple amb els quatre regidors populars.
Una enquesta realitzada pel rotatiu Punt Diari, publicada el 4 de juny, donava avantatge d'un regidor de Martínez sobre Sala, oferint unes estimacions molt properes als resultats finals, en què AP tindria una acusada davallada i tot feia dubtar de que CDS, ERC i IC obtinguessin prou vots per aconseguir un regidor.
Jordi Martinez aconsegueix mobilitzar els seus votants convergents que tant durament havien castigat en Domènech a les eleccions passades, i en serà nomenat alcalde el dia 30 de juny amb el suport del popular Joan Martí, que desfeia l'empat a nombre de regidors que equilibrava les forces convergents i socialistes.
Joan Martí arguïa les similituds programàtiques entre CiU i AP per justificar el seu suport en Jordi Martínez des de la mateixa nit electoral i tindria regidories delegades i tinença d'alcaldia. L'alcalde, que a l'hora era diputat al Parlament català, comptava amb l'Albert Batlle com a home fort del govern municipal, amb les regidories de Turisme i Hisenda al seu càrrec. Al igual que pensava en Joan Martí, Batlle opinava Lloret era una empresa que havia de gestionar-se bé.
Durant els anys de Martínez a l'alcaldia es va acometre importants obres d'infraestructures com el cobriment de la Riera (actual avinguda Just Marlés), projecte que provenia de l'anterior època d'en Sala i que en la seva definició en rambla o avinguda va dividir la població; obertura de l'estació depuradora i arranjament de la conducció d'aigua potable; remodelació d'una part de la façana marítima, inauguració de la biblioteca municipal, entre altres.
NOTES:
Els gràfics reproduïts són d'elaboració pròpia amb dades proporcionades per Ministeri de l'Interior del govern espanyol i del Municat, de la Generalitat de Catalunya.
Des del primer moment, la redacció i posada en marxa del nou Pla d'Ordenació Urbana de Lloret ocupà bona part de la gestió municipal. La darrera planificació datava de 1966 i des de llavors, Lloret arrossegava els diferents problemes urbanístics d'il·legalitats i contenciosos judicials entre les Administracions i els promotors. Josep Sala havia recriminat la inacció dels alcaldes Jordi Martínez, primer, i després d'en Joan Domenech sobre un tema que afectava el dimensionament econòmic i social de la vila.
El Pla seria molt polèmic en la seva tramitació per la Comissió Provincial d'Urbanisme i contestat per AP i el Gremi d'Hotelers, que consideraven un fre al creixement turístic de la població. Finalment seria aprovat el 1985.
ELECCIONS MUNICIPALS 10 JUNY DE 1987
Sala havia aguantat el mandat fermament recolzat pel seu equip de govern sense fissures, i en vistes a les eleccions al consistori lloretenc, CiU havia de trobar un candidat de pes amb capacitat de disputar la vara d'alcalde al socialista. Jordi Martínez va acceptar encapçalar la llista pel partit nacionalista, després d'en veure com anys enrere Joan Domènech optava com a primer de la candidatura, persona que concitava moltes adhesions a les files convergents.
En Jordi Martínez tenia al seu favor una amplia experiència política (5) i el febrer de 1987 renunciava al seu càrrec com a Director General de Prevenció i Extinció d'Incendis de la Generalitat. L'aposta forta de CiU tenia enfront, no només en Josep Sala, sinó també l' Alianza Popular (AP) en la persona de Joan Martí Carbó; l'advocat Andreu Junoy Pujol per ERC; tornava a conformar una llista el CDS-Centro Democrático y Social amb l'advocat manresà Carlos Passarell Bacardit; i finalment, Germinal Ros repetia candidatura en presentar-s'hi sota les sigles d'Iniciativa per Catalunya.
Un tast polític dels quatre anys venidors s'hi trobaria al debat organitzat pel Punt Diari (edició del 3 de juny de 1987) que aplegava les candidatures en contesa electoral, tret del candidat centrista Carles Passarell. Les intervencions eren dominades per Martí, d'AP i Josep Sala, del PSC. El primer retreia del candidat socialista la minsa professionalitat de la policia local, els horaris comercials (un debat de llarg recorregut en el futur) i l'ampliació de la zona de Fanals per a equipaments hotelers i residencials. Sala acreditava una obra de govern molt consensuada i participada amb la resta de partits (Convergència i Esquerra) però xocant de ple amb els quatre regidors populars.
 |
| Dos moments de les votacions del 10 de juny. Jordi Martínez, en la foto esquerra, i a la dreta Josep Sala, davant de la seva esposa. Com a president de taula, en primer terme, l'autor d'aquests articles. Font:Ajuntament de Girona. CRDI (Fons Diari de Girona – Carles Sans) |
Una enquesta realitzada pel rotatiu Punt Diari, publicada el 4 de juny, donava avantatge d'un regidor de Martínez sobre Sala, oferint unes estimacions molt properes als resultats finals, en què AP tindria una acusada davallada i tot feia dubtar de que CDS, ERC i IC obtinguessin prou vots per aconseguir un regidor.
Jordi Martinez aconsegueix mobilitzar els seus votants convergents que tant durament havien castigat en Domènech a les eleccions passades, i en serà nomenat alcalde el dia 30 de juny amb el suport del popular Joan Martí, que desfeia l'empat a nombre de regidors que equilibrava les forces convergents i socialistes.
| REGIDORS/ES | 17 | NOMBRE HABITANTS | 14.567 |
| NOMBRE DE MESES | 12 | ELECTORS | 9.760 |
| VOTANTS | 6.304 | % VOTANTS | 64,59% |
| ABSTENCIÓ | 3.456 | %_ABSTENCIÓ | 35,41% |
REGIDORS/ES
Convergència i Unió
(CiU)
Jordi Martínez Planas
Albert Batlle Marlés
Juli Poch Oliva
Antoni Ferrón Font
Agustí Sala Rubiño
Joaquim Caner Castells
Josep Gimeno Silvestre
Arseni Frigola Bosch
Partit dels Socialistes de Catalunya- Partido Socialista Obrero Español
(PSC-PSOE)
Josep Sala Montero
Josep Trull Pons
Arseni Gibert Bosch
Manuel Soto Acín
M. Lucía Echegoyen Lerga
Francisco Pozuelo Garcia
Ernest Pastor Teres
Rafael Moreno Martín
Alianza Popular
(AP)
Joan Martí Carbó
Joan Martí arguïa les similituds programàtiques entre CiU i AP per justificar el seu suport en Jordi Martínez des de la mateixa nit electoral i tindria regidories delegades i tinença d'alcaldia. L'alcalde, que a l'hora era diputat al Parlament català, comptava amb l'Albert Batlle com a home fort del govern municipal, amb les regidories de Turisme i Hisenda al seu càrrec. Al igual que pensava en Joan Martí, Batlle opinava Lloret era una empresa que havia de gestionar-se bé.
Durant els anys de Martínez a l'alcaldia es va acometre importants obres d'infraestructures com el cobriment de la Riera (actual avinguda Just Marlés), projecte que provenia de l'anterior època d'en Sala i que en la seva definició en rambla o avinguda va dividir la població; obertura de l'estació depuradora i arranjament de la conducció d'aigua potable; remodelació d'una part de la façana marítima, inauguració de la biblioteca municipal, entre altres.
NOTES:
* Els resultats electorals són els proporcionats per les institucions públiques un cop realitzat l'escrutini total de les paperetes. No contempla aquest llistat les solucions judicials per impugnació o el transfuguisme dels regidors/es un cop en marxa la legislatura corresponent.
Els gràfics reproduïts són d'elaboració pròpia amb dades proporcionades per Ministeri de l'Interior del govern espanyol i del Municat, de la Generalitat de Catalunya.
(1) El 15 de desembre de 1976 es realitza el referèndum sobre l'aprovació del projecte de Llei de la Reforma Política, ja posada en marxa per Aldolfo Suárez. Aquesta llei finia les corts franquistes i obrien la possibilitat de legalitzar els partits polítics i redactar una futura constitució. El 1977, es produiria les primeres eleccions parlamentaries democràtiques a l'estat. L'opció centrista presentada pel govern Suárez guanya les eleccions, resultat que repetiria el mateix 1979, a les votacions celebrades l'1 de març.
(2) Són anys que veuran néixer les festes de Sant Romà, la desfilada del Carnaval, l'Escola d'Adults, l'Associació de Veïns, primera marxa del Xino-Xano, aparició de partits polítics i sindicats a Lloret, vagues a l'hostaleria, sorgeix el Gremi d'Hotelers, la Llar de Jubilats, etc.
(3) Joan Prado Romà era propietari del càmping Residencial Park, impulsor de la revista Costa Express (1973) i havia estat president del C.F. Lloret. Personalitat molt controvertida a nivell polític i social, Prado moriria mesos després als 69 anys d'edat.
(4) Si comparem la participació de la població en els diferents comicis des de 1977 fins a 1982*, constatem que hi havia més interès per determinar el futur polític de l'estat que no pas per l'elecció de representants dintre del món local i català. Tanmateix, qüestions referides a texts fonamentals (Constitució espanyola i Estatut d'Autonomia de Catalunya) tenen percentatges de participació baixos. Certament, eren moments de gran intensitat política, però d'alguna manera mostraven que hi existien fortes inèrcies i frens de l'autoritarisme franquista.
ELECCIONS ESTATALS JUNY 1977
Total cens electoral: 5.372 __Total votants: 4.414 (82,17%) __ Abstenció: 958 (17,83%)
REFERENDUM CONSTITUCIÓ 1978
Total cens electoral: 6.207 __Total votants: 4.195 (67,58%) __ Abstenció: 2.012 (32,42%)
ELECCIONS ESTATALS MARÇ 1979
Total cens electoral: 6.207 __Total votants: 4.238 (68,28%) __ Abstenció: 1.969 (31,72%)
ELECCIONS MUNICIPALS ABRIL 1979
Total cens electoral: 6.207 __Total votants: 4.070 (65,57%)__ Abstenció: 2.137 (34,43%)
REFERENDUM ESTATUT OCTUBRE 1979
Total cens electoral: 6.362 __Total votants: 3.552 (55,80%) __ Abstenció: 2.810 (44,20%)
ELECCIONS CATALANES MARÇ 1980
Total cens electoral: 6.362 __Total votants: 3.880 (60,99%) __ Abstenció: 2.482 (39,01%)
ELECCIONS ESTATALS OCTUBRE 1982
Total cens electoral: 6.875 __Total votants: 5.088 (74,01%) __ Abstenció: 1.787 (25,99%)
(5) En Jordi Martínez Planas havia estat regidor a l'era Clua (1974-1976) essent-hi escollit pel terç familiar, com en Domènech. Seria posteriorment alcalde (1976-1979). A part de portar la Direcció General de Prevenció i Extinció d'incendis de la Generalitat de Catalunya (1984-1987), en Martínez seria diputat per CiU al parlament català des de 1980 fins el 1992.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada