22 d’octubre 2017

Jaume Felip Gibert (1)

Dintre de la dilatada historia de Lloret de Mar hi trobem personalitats que han deixat la seva empremta a la vila, que n'han suposat un revulsiu al moment que els va tocar viure i que, de les seves idees i accions, de les seves decisions i aportacions materials, han estat capitals per comprendre el nostre present.

Una d'aquestes persones va viure a Lloret entre el novembre de 1591 fins la seva mort el 1608. Jaume Felip Gibert, rector, prevere i notari de Lloret, va fer entrar la vila a la modernitat, a la corrent renaixentista de la seva època. Una figura important que en deixà testimoni del poble a finals del XVI en forma de comentaris en les consuetes o diaris del seu ofici, i d'altres documents, com el llibre dels Milloraments de la parròquia, avui perduts (1)

Placa en record del rector Gibert, que s'hi troba a l'esglèsia
lloretenca. Foto:V. Llavero
És una feina difícil, car no hi ha prou documentació, tractar d'arribar a saber qui era en Jaume Felip Gibert, sobre els seus origens i sobre la seva vida abans de ser nomenat procurador de Lloret per la Seu de Girona el 10 de novembre de 1591. Gràcies a diversos treballs i fonts, traçarem un perfil aproximat sobre la seva persona i la seva obra.

La família del rector Gibert

No ha estat possible saber data i lloc de naixement del rector Gibert. A través  del seu testament, redactat el 1601 (2) podem arribar a saber quelcom de la seva família i aventurar alguna cosa més del seu passat abans de ser nomenat repetidor de la Universitat de Barcelona el 1579-1580.

Per les referències fetes al document testamentari, en Jaume Felip Gibert tenia un germà i dues germanes. La seva mare, de nom Coloma, era viuda i hi a un esment de "Gibert ferrer, el meu pare". Així, és possible que Gibert pare fos un menestral, tal vegada que agremiat, del qual, de ben segur, n'heretava el nom de Jaume com a primogènit. 

El seu germà és Pere Gibert, casat amb Paula Cristina. En algú passatge del testament parla del germà d'aquesta, en Francesc Passapera.  En la documentació  de la Universitat de Lloret datat el 25 de març de 1608 hi trobem Pere Gibert, negociant de Lloret i la seva esposa Paula en el context de la venda d'un censal mort (3). En un document posterior, ja en 1613, tenim Pere Gibert, negociant de Vila-rodona resident a Lloret i la seva esposa Paula (4) Sembla ser que el germà del rector Gibert va estar un temps a Lloret, i fins i tot, es casaria amb una dona del poble.

Les seves germanes responien una al nom de Coloma, com la mare, casada amb Benet Maig (sobre el seu marit assenyala Lloret com a lloc d'on en venia), i Caterina, casada amb Segimon Subirà, també resident a la vila. Per un esment dintre dels Milloraments, es parla que un pintor milanès de nom Joan Baptista Toscano es present a casa del "meu cunyat Segimon Subirà", acollit per el vilatà mentre pintava el retaule de Nostra Senyora del Roser.(5)

On havien nascut en Jaume Felip i la seva família? Aquí n'entrem en el terreny de les suposicions, ja que l'actual demarcació de Tarragona és la més plausible. N'hi ha l'esment a Vila-rodona (Alt Camp), on resideix en Pere Gibert, com s'ha vist abans; n'hi ha al testament referència d'una cosina germana del rector que vivia a Valldeperes (Navàs, al Bages).

Testament de Jaume Felip Gibert. Fragment.
Font: Arxiu Històric de Girona
El testament consultat deixa altres informacions que desvetlla la religiositat del rector: mostra la seva voluntat de ser sepultat a Lloret; n'hi deixa diners per a celebracions de les diades dels sants apòstols Jaume i Felip; alguna donació per les obreries actives a la població, etc. És, doncs, un text jurídic realitzat el 1601, el mateix any en que sembla que la torre de defensa de la vila lloretenca es acabada de fer. No hi figura la raó que motiva Jaume Felip Gibert ordenar la seva redacció i fer una repartició de diners – que no propietats – entre els membres de la seva família.

El seu pas per la Universitat de Barcelona
La ciutat comtal era seu de la Universitat promoguda i gestionada pel Consell de Cent. (6) La possibilitat de formar part de l'equip docent es feia, de més manera habitual, per assignació dels consellers durant un any. Jaume Felip Gibert entraria a formar part de l'Estudi General a l'àrea de Gramàtica com a repetidor  de la classe de medianos en el curs 1579-1580 (7). Posteriorment, seria mestre de menores des de 1585 fins el 1590, tret del curs 1588-1589, que en seria mestre de Infimos.

En el transcurs de la seva vida com a ensenyant escriuria diferents llibres relacionats amb el seu camp del saber: De figuris gramaticis et rethoricis compendaria tractato (1586), un tractat sobre figures i trops més comuns de gramàtica i retòrica. Dos anys després, en 1588, faria imprimir el que constituïa el material d'ensenyament a les seves classes, De genere et declinatione nominis (8). I també hi sortirien altres llibres editats de manera pòstuma, com el que recull els comentaris a l'obra del pensador llatí Cató.

Un cop acabat el curs el 1589, és el moment en que Gibert abandonà l'Estudi General i tornarà a aparèixer a Lloret el 1591. Només es pot especular sobre aquest canvi d'una feina universitària relativament ben prestigiada per una notaria i rectoria a Lloret. Si be, com afirma el propi Gibert en la presentació de les seves obres, era doctor en teologia, l'ambient a Barcelona de l'últim terç del segle XVI no era de tranquil·litat dintre i fora de la Universitat. Les tensions municipi i universitat, per una banda, el combat dialèctic entre erasmistes, lulians i ramistes, per una altra, s'hauria d'afegir la influència i confrontació de les distintes ordes monàstiques en el món acadèmic de la Corona d'Aragó. Amb un tarannà més obert, molt humanista i amb una sòlida formació en diferents camps, no estranya que Gibert deixés les intrigues barcelonines per un lloc i feina més adient amb el seu esperit reformista i profundament religiós.

Lloret coneixeria una època d'esplendor sota la seva rectoria i prepararia la vila costanera pels nous i exigents temps de la història del segle XVII.


NOTES:
(1) Aquestes consuetes fetes per el rector Gibert es van destruir durant el saqueig de l'església parroquial de Sant Roma, el 22 de juliol de 1936. En sabem de la seva existència i contingut, gràcies a la feina realitzada pel Josep Galceran, secretari de l'ajuntament, periodista i historiador afeccionat a finals del segle XIX. Als anys 30, l'Emili Martínez i l'Esteve Fàbregas en farien transcripció de les consuetes i del llibre Milloraments fets a l'església parroquial, que encara hi restaven custodiats al temple lloretenc.
(2) Arxiu dels Protocols Notarials del notari Pere Mir, de Girona. Arxiu Històric de Girona. AHG170-374-T2-4308 / Girona-03, vol. 487, foli 487v.
(3) Fons Universitat de Lloret, datat el 25 de març de 1608. ST:72.174. Servei d'Arxiu Municipal de Lloret.
(4) Fons Universitat de Lloret, datat el 14 de maig de 1613. ST:72.175. Servei d'Arxiu Municipal de Lloret.
(5) Fons Martínez-Passapera. Còpia  manuscrita de documents datats de 1593. ST: 86.31.16.  Servei d'Arxiu Municipal de Lloret.
(6)Tota la informació sobre Jaume Felip Gibert a la universitat barcelonina prové de la tesi doctoral de l'Antonio Fernández Luzon, presentada el 2003 a la Universitat Autònoma de Barcelona sota el títol de La Universidad de Barcelona en el siglo XVI. [Consultat en línia, 21 d'octubre de 2017]
(7) L'estructura dels estudis de gramàtica es dividia en el diferent grau d'aprenentatge de les normes de les llengües. N'havia, doncs, de més dificultat a menys: Mayores, Medianos, Menores, i en ocasions, Infimos.
(8) Aquest llibre portava una dedicatòria per en Jaume Cassador, bisbe de Girona (1583-1597) i que havia estat president de la Generalitat de Catalunya.