On era Sancti Petri Circada?

Tot fent una revisió del Lloret baix medieval (segles X-XV) llegim amb més cura el document de la consagració de l'església de Sant Romà el 1079, per trobar-nos alguns topònims lloretencs de finals del segle XI. D'aquest manuscrit ja es va parlar en Joaquim Botet i Sisó el 1891 a la Revista de Girona (1).

Aquest estudiós gironí, molt vinculat a Lloret per raons familiars, transcriu en el seu article dedicat a l'antiga església parroquial el contingut d'un vell manuscrit trobat al fons de l'arxiu de la Seu de la Catedral de Girona, dintre de la col·lecció del Llibre Verd. És datat  l'any 1665. El text parla de la dotació de l'església en honor de Sant Romà per part del bisbe Berenguer Guifré el dia 8 de gener de 1079. Hi signen el document Sicardis, senyora del castell i terme de Lloret, en companyia dels seus fills Uçalard i Bernat.

En alguns passatges del document, a l'hora de marcar els límits de la parròquia de l'església consagrada, es pot llegir indrets antics, alguns ben oblidats: Mont Gros, Masada, Palomera, Bulguera, Bagassa Morta, valle Salomonis, Montbarbat, Virgilia, font Sarre, Saspina, Mont Oriol, Loreda, Cladella... Tot i això, hi ha un paràgraf molt interessant que indica uns terrenys  molts propers que la pròpia Sicardis  dóna a l'església en manera directa i marca els seus contorns:

Dibuix de l'actual ermita de Les Alegries.
Font: Revista Ací i allà, 1929.

(...) et illam terram cultam et incultam quam habemus apud vallem, sicut dicitur ipso podio super petronum usque ad pugel, recto tramite, et ipsa rocha subtus pugel, et inde recte incedit ad ipsam serram a parte cirtii, et inde in orientem tendit usque podiolum et in honore Sti. Petri Circada termininetur, et regreditur ad petronum ad meridiem et ad occidentum.

En el document trobem Sti. Petri Circada com a un punt de referència. Les paraules llatines dels notaris de l'època es barregen amb el parlar popular d'un llatí vulgar. Així trobem podio i pugel, en llatí normal i en llatí vulgar, per referir-se a pujol. Fent una interpretació aproximada, es pot entendre que existeix un lloc anomenat Sti. Petri Circada (Sant Pere cercat, potser en al·lusió a un mur que l'envolta) que és el vèrtex d'un rectangle que agafa bona part del nord del terme municipal lloretenc. La resta de cantonades es fa difícil de localitzar-les amb precisió, ja que en parla de fites i turons. També, de passada, ens fa pensar en alguna creu de terme o pedra del terme, que mostrava la indicació a un camí pròxim, que hauria de ser el principal i que connectava l'església de Sant Romà (Les Alegries) amb Caulés, Vidreres i Tossa seguint el camí del mas de Can Sota en direcció llevant i en direcció a sant Pere del Bosc, a ponent,

Josep Maria Pons i Guri (1908-2005), arxiver i historiador, escriu aquest episodi de la història lloretenca per a la revista local Lloret Gaceta (2) En el mateix, comenta que fa transcripció d'un pergamí més antic, fet el 1192 (3):

"(...) dues còpies, l'una treta directament de l'original l'any 1192 i la darrera que fou una transcripció notarial d'aquesta feta l'any 1665. Intentarem traduir el text del famós document, però suprimint una floritura plena d'anacronismes que hi havia volgut afegir el copista de l'any 1192.

 "Ha vingut el senyor Berenguer bisbe de la santa Seu de Girona per a consagrar l'església que, a honor de sant Romà, hi ha construïda al Comtat Gironí, al lloc anomenat Lloret. I, en el dia de la consagració, l'esmentat prelat ha donat a aquella església els delmes, primícies i oblacions dels fidels, tan de vius com pels difunts. Després, en nom de Déu, jo Sicardis, amb els meus fills Uçalard i Bernat, en el dia de la consagració d'aquesta església i per a remei de les nostres ànimes i de les dels nostres pares, li donem el cementiri, que té els trenta passos legals al seu entorn, tret  del nostre alou i aquella altra terra conreada i sens conrear que tenim a la Vall que s'anomena del Puig, sobre el Pedró, seguint tot dret fins a I'Àngel i a la roca sota el "Pugel" i, des d'allà, puja de dret cap a la serra a la banda de Tramuntana i, després, cap a Llevant segueix fins el "Copriolum"(possiblement, capriolum, àrea de pastura dels ramats de cabres) (4)  en terreny de Sant Pere de Cercada on fineix i retorna al Pedró cap a Migjorn i a Ponent. I tan el cementiri com les altres coses, el senyor bisbe les posa sota tal protecció i pau, de manera que ningú, sigui quina sigui la seva condició, honor o edat, no hi pugui inferir cap violència, sinó que, per honor i reverència de l'esmentada església, aquesta estigui salva i protegida.

"Després d'això, el mateix document fixava el terme de la parròquia, sense incloure-hi el de "l'església pròpia" de sant Joan del Castell que, de moment, la seva senyora madona Sicardis havia volgut deixar exempta de la jurisdicció parroquial: "A la banda d'Orient enfronta amb els termes de la parròquia de Sant Vicenç de Tossa i Sant Joan del Castell, a prop del Mont Gros i a la Masada i a la Palomera; a Migjorn també limita a la parròquia de Sant Joan a la Vall Marina i, des d'ací, va cap a l'església de sant Quirze; a la part de Ponent limita amb els termes de la parròquia de Sant Esteve de Tordera a l'era anomenada "Bulguera" i, des d'allà, a la muntanya dita Bagassa Morta, a la Vall de Salamó, a la Font "sarre", a la Lloreda, a "Virgilia"  i al cim de la muntanya i, per la serra, fa tot dret al Mont Barbat; a la banda de Tramuntana limita amb els termes de les parròquies de Sant Llorenç de Maçanet, de Santa Maria de Vidreres i de Sant Esteve de Caulers i amb el mateix Mont Barbat, el Mont Oriol, l'era de Cladella i el Puig "Saspina", retornant al Mont Gros."

Assenyala l'Àngel com a punt de referència, portar-nos  l'error de creure que és el monument contemporani que hi ha al paratge anomenat de Ses Pedres Lluidores. Aquesta interpretació del llatí notarial de l'edat mitjana és molt particular i conté algunes errades. Tal i com Pons reconeix al mateix article, desconeix la toponímia lloretenca. Però amb tot, ens permet tenir una idea de com era Lloret al segle XI.

________________________________________________________
Si voleu consultar els articles, feu clic sobre Pons i Guri i Botet i Sisó

La idea de que Sancti Petri Circada hagi estat el primer nom de Sant Pere del Bosc cobra força després de la (re)lectura del manuscrit (5)  D'aquest indret característic de Lloret s'ha dit que havia estat un monestir benedictí al segle X.  Sembla, per altres motius, que no va ser així. És fa més probable que, al segle XI, al igual que l'ermita de Sant Quirze i l'ermita de Santa Cristina (6), existia una ermita anomenada Sant Pere Cercada o Circada (també és llatí vulgaritzat) que en tenia terres de conreu i pastura fins Montbarbat, i que ens condueix a pensar en la pervivència d'una vil·la alt medieval originalment romana.(7). Temps després, aquesta ermita i les terres que la voltaven serien donades a una comunitat religiosa (no necessàriament a un orde monàstic; podrien ser eremites)(8). Aleshores, en seria coneguda com Sant Pere Salou (Sant Pere de l'Alou). Aquest terme - alou-  podria ser un nom de persona (9)  o bé mostrar que havia estat una donació lliure d'un senyor feudal.

Això només és una hipòtesi a comprovar. Lloret encara en guarda molts secrets antics, que l'aparició de nous documents o troballes arqueològiques poden ajudar a desvetllar.

________________________________________________________________________________

NOTES:

(1) Revista de Gerona .Tomo Decimoquinto Año XVI Número V - 1891 mayo, pp 137 i ss.

(2) Un dia de les minves de gener de l'any 1079, en Lloret Gaceta, n. 137 18 de maig de 1978, pp. 4 i 5. 

(3) Pons i Guri publicarà el 1989  Dotalies d'esglésies selvatanes del bisbat de Girona al segle XI, dintre de Recull d'estudis d'Història Jurídica Catalana, Vol II de la Fundació Noguera (planes 459-478). Diu textualment: "El document no el coneixem en el seu original, sinó per mitjà d'un trasllat en pergamí de darreries del segle XII de l'Arxiu Capitular de Girona i per la seva inserció posterior al Llibre Verd del mateix arxiu. En aquest treball inserim el text del trasllat en pergamí fent notar al peu les escasses diferències que presenta amb el Llibre Verd"

Sembla el mateix trasllat que en féu en Botet i Sisó. Llavors, el text al Lloret Gaceta és una interpretació molt lliure del manuscrit. amb errades notables que ningú ha esmerçat amb posterioritat.

(4) En aquest mateix article, l'autor  parla de capriolum "fent  esment a una niada de cabirols". L'etimologia capri- és clarament referida a les cabres.

(5) A Patrimoni cat, de la Generalitat llegim:"Existeix la hipòtesi que originalment fos una ermita, documentada des del segle XI (1079) amb el nom de Sant Pere Cercada. Malgrat tot documentat des del segle XIV amb el nom de Sant Pere Salou. Fou la seu d'una comunitat d'ermitans benedictins fins l'any 1694, quan es van fusionar amb la comunitat de Sant Pere de Gallligants (Girona), després de les destrosses ocasionades en motiu dels atacs de les tropes franceses".

(6) Vegeu el butlletí de l'Obreria de Santa Cristina, 2014 pp. 26-28

(7) Els topònims dels voltants ens fan sospitar un origen romà: Virgilia, Mont Oriol, Mont Barbat, font Sarre..
(8) Molt a prop de Sant Pere del Bosc, hi havia existit un mas conegut com Cals Monjos, a prop de Can Daura.

(9) Elvis Mallorqui, al seu llibre Pagesos i homes de mar de Lloret (estudi i edició de capbreu de la Pabordia de Novembre de 1317-1320)(Ajuntament de Lloret de Mar, 2014, planes 62-63) ha trobat documents que parlen d'una família de senyors feudals anomenats Alou que tenien terres a Lloret.