08 de març 2014

L'indústria suro-tapera a Lloret, de l'Agustí Maria Vilà

L'activitat derivada de l’aprofitament de les nostres suredes queda a final del segle XVIII reflectida en les descripcions que ens han deixat alguns dels viatgers que van recorrer Catalunya a partir de la frontera amb França.

 Així, l’any 1787, Antonio Ponz, quan descriu el seu pas per la comarca de la Selva, en donar compte del que observa a Lloret diu: "Continuando el camino se encuentra Lloret, villa de mucha población que se aplica al comercio", que si bé no especifica quin tipus de comerç, hem de suposar que es refereix al marítim. Quant a la comarca en general escriu:" La Selva es buena para los frutos y granos y asimismo para vino y aceyte. Uno de los ramos de su comercio es el del corcho, que sacan de los grandes bosques de alcornoques que tienen…"Però no fa cap referencia als taps tot i que la seva industria ja ha fet aparició uns anys abans del seu viatge.
Preparant el suro per a la fàbrica. Foto:SAML

A partir d’aquesta noticia hem de fer un salt fins a la primera meitat del segle 19 per prendre algunes de les dades que ens proporciona la historiadora francesa Ivette Barbaza, la qual ens diu que el 1845 la producció catalana de taps s’avaluava en 800 milions. Per altre costat Madoz ens dóna per als anys 1844 i 1845 una mitjana de 31.500 milers de taps i 949 quintars de suro en pannes sortits pel port de Lloret.

 Si això fos cert significaria que pel port de Lloret va sortir el 3’94 % de la producció total catalana de taps, sense que això vulgui dir que tots fossin de fabricació lloretenca, ja que hi ha la possibilitat que en certa mesura provinguessin del rerepaís, del qual Vidreres era la població productora que amb més possibilitats podria exportar una part dels seus taps pel port de Lloret. Assenyalem que una bala o fardel de taps contenia normalment 30 mil unitats, o sia que llavors les bales sortides pel port de Lloret els anys esmentats seria d’unes 1050.

EL LLIBRE: L'indústria suro-tapera a Lloret, de l'Agustí Maria Vilà. Ajuntament de Lloret de Mar, 2002