20 de desembre 2013

Montbarbat (1978-1986)

Hem vist com les estructures, tant de les defenses com dels hábitats, de l’àrea excavada corresponen a un únic moment d’ocupació; no hi ha diferents nivells de construccions.

A Montbarbat no es coneixen ni les entrades del poblat ni l’existència d’edificis públics, civils o religiosos, amb la posible excepció de la Casa 1, que podria interpretar-se com a habitacle comunitari, associat a la Torre 1, amb funció militar.

Les infrastructures de les aigües pluvials es desconeixen; hem trobat, però, una cisterna i un seguit de conduccions excavades a la roca que portaven l’aigua del cim cap al dipòsit; manquen els sistemes de desguàs relacionats amb les vivendes i amb el complex defensiu.

En els estrats inferiors de les habitacions estudiades, existeixen ceràmiques fetes a mà de la Primera Edat del Ferro i, al mateix temps, algún bocí d´ àmfora fenícia que indiquen un període d’ocupació anterior, encara que no vagin acompanyades de construccions.


Les primeres importacions de ceràmiques gregues es daten en el segle V, aquestes importacions es generalitzen en el segon quart del segle IV, amb les ceràmiques àtiques de vernís negre; cap a mitjans segle se’n redueix el nombre i en el darrer quart comencen a arribar al poblat les produccions elaborades per ceramistes occidentals. Hi ha, per tant, un espai de temps d’uns quaranta o cinquanta anys, en què es van amortitzant les peces àtiques adquirides.

Les formes de vida en els diversos aspectos socials, econòmics, polítics, religiosos, etc. es fan difícils d’interpretar perquè les dades de què disposem són reduïdes i incompletes.

Quant a la filiació dels habitants de Montabarbat, després d’analitzar les Fonts Antigues, ens inclinem per incloure-la –per afinitats geogràfiques i culturals- dintre del poble dels Indikets, els quals habitaven l’Empordà fins el delta de la Tordera; el nostre poblat estava situat en el límit meridional costaner, en la zona fronterera amb els Laietans. Les relacions amb l’àrea empordanesa i amb el Sud de França són molt importants durant tota la vida del poblat.

Pel que fa a l’estudi de l’economia i de les formes d’intercanvi, ens hem basat també en les poques mencions que fan els autors antics i en les restes arqueològiques aparegudes en el jaciment i en altres poblats de la regió. En l’estat actual de la investigación de la Cultura Ibèrica, és difícil saber la procedencia dels materials, tant dels diversos grups ceràmics indígenes per desconeixement dels alfars artesanals, com dels altres objectes per manca d’estudis sobre l’elaboració i la distribució dels diferents productes. A Montbarbat, les troballes ens indiquen que el nombre de productes importats de luxe i d’utensilis de metall era molt reduït. Això ens fa pensar que la población tenia un nivel econòmic modest, possiblement perquè els excedents de producció no permetien gaires adquisicions sumptuoses.

De l’organització social dels pobles del Nord-est peninsular en general, i dels Indikets en particular, les manifestacions que han arribat fins a nosaltres són escasses, els autors grecs i llatins n’expliquen poques coses. En els poblats ibèrics no s’aprecien mai les diferències d’status; són les nercròpolis les que mostren la jerarquització a través del tipus de tombes i de l’aixovar més o menys ric que acompanyava el difunt. Malauradament, no tenim constància de la ubicació del cementiri de Montbarbat i, per tant, desconeixem els elements de carácter personal (joies, armament, etc.) i els presents (vasos de luxe amb aliments, begudes, perfums…) que es dipositaven com a ofrenes dintre dels loculi segons la categoría del personatge.

La religió és una altra de les formes culturals que escapen al nostre coneixement, ignorem els llocs de culte, el panteó i les festes celebrades en honor dels déus . Tenim constancia només de les llars de foc rituals i dels capfoguers, sense que sapiguem, però, la seva significació religiosa.

Tampoc hem trobat gaires restes epigràfiques –sempre són graffiti breus sobre cerámica-, i possiblement corresponen a noms de persones.

També s’ha dedicat un capítol a l’estudi de la defensa i fortificació de l’oppidum a partir de les restes de muralla i de la torre; així com a la situación clau de la ubicació del jaciment en un lloc estratègic per controlar la zona costera, el delta de la  Tordera, i la depressió de la Selva i les muntanyes que la limiten.

L’ocupació de Montbarbat a la zona estudiada dura aproximadament uns cent anys, des del segon quart de segle IV fins a primers del segle III a. E., moment en què s’abandonen els habitatges de forma paulatina i sense violència (no es constata cap nivel de destrucció). Alguns materials d’època romana, medieval i moderna, trobats als Estrats Superficials documenten un cert interés esporàdic pel lloc, sense que hi hagi indicis d’ocupació permanent.

(...)

EL LLIBRE.
Montabarbat (1978-1986) VV.AA. Ajuntament de Lloret de Mar, 1996