15 d’octubre 2008

14 d'octubre de 1001


Donació del terme de Lloret al vescomte Seniofred de Girona
En nom del Senyor, jo Ramon comte i marquès i la meva muller la comtessa Ermesenda, som dadors a tu vescomte Sonifred.

És certament evident que m’havies fet préstec del teu alou, que tenies al comtat de Besalú, al lloc que en diuen Palou (a saber cases amb les corraletes, horts, terres i vinyes, arbres fruiters i no fruiters, molins i molinars, aigües amb les entrades i eixides d’aquestes, garrigues, conreus i erms, en tot plegat) i jo vaig entregar l’esmentat alou al comte Bernat en penyora per vint-i-cinc unces d’or fi, a utilitat del teu fill Ramon; i el mateix alou ha caigut en poder del dit comte Bernat de ple acord amb nosaltres. I en motiu d’això, et cedim aquell altre alou que tenim al comtat de Girona al terme de Maçanet al lloc que en diuen Lloret, a saber cases amb corraletes i horts, arbres fruiters i infructuosos, terres, vinyes, boscos, conreus i erms, en la seva completa integritat, tal com hom pugui dir i entendre. Aquest alou ens pervingué dels nostres pares o per qualsevol altre títol, i frontereja a la banda d’Orient amb la parada de Sesmond o en la vinya que fou de Sadurní, a Migjorn amb les aigües de la mar o terme de Blanes o en el castell que en diuen del Forcadell; a Ponent amb el Montgrès i cim del Montbarbat i a Tramontana aquest alou arriba fins el Vilar de Daniel, al camp Cominal i el terme de , o bé vint-i-cinc unces d’or fi dins dels dos anys següents comptadors des del proper vinent dia primer de novembre o festivitat de Tots-Sants, a tu mateix o bé als fills que has tingut amb la teva muller Auruca, tu ens faràs retornar el present alou amb aquesta escriptura i tot seguit disposaràs d’aquell altre tal com havies fet abans. Però, si nosaltres, incomplint el que deixem establert, no t’ho restituíssim, o si tu mories dins d’aquests dos anys, sense haver-se entregat el repetit alou ni les vint-i-cinc unces d’or fi, tindràs llicència per a fer el que vulguis del nostre alou de Lloret i tenir-ne el ple domini, en nom de Deu.

I si nosaltres, els cedents, o bé qualsevol altra persona es volgués oposar a aquesta escriptura de cessió o esmena per tal de desfer-la, no li valdrà la seva pretensió, vindrà obligat a indemnitzar en el doble valor de l’alou i les seves millores i, sobre això, aquesta escriptura de cessió i esmena restarà ferma per sempre.

S’ha fet aquesta escriptura de cessió el dos dels idus d’octubre (14 d’octubre) de l’any sisè del regnat del rei Robert (1001).
Senyal del comte Ramon, senyal de la comtessa Ermessenda, que hem feta aquesta dació i pregat que els testimonis la firmin.

Senyal d’Adalbert. Senyal Oriol. Senyal Gigó.
Senyal Gilmond. Senyal Amat. Senyal Sonifred senyal.
Senyal Dídac. Senyal Esperandeu. Senyal Ramon.
Odeguer senyal.

Miró prevere que he escrit aquesta escriptura de dació i la subscribeixo el dia i l’any (posats) més amunt. (traducció lliure)


JOSEP M. PONS I GURI.



-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-
QUÈ VOL DIR ALOU?

L'alou és el règim de propietat de béns immobles, generalment terres, en el qual el propietari (l'aloer) té el domini complet sobre elles, és a dir, tant del directe com el d'ús.

És la propietat que és lliure de tota càrrega senyorial.

El concepte de propietat alodial és, oposat al de propietat feudal, en la qual un senyor cedeix al vassall l'ús d'un feu a canvi d'una sèrie de càrregues i prestacions.

Topònims derivats: Salou-> S'Alou = L'Alou (Aglutinament de l'article salat).

La seva etimologia la trobem a l'antiga llengua tudesca( o franco-germànica) ôd significava bens de fortuna -possessió, segons el Diccionari de la Real Acadèmia de la Llengua Española-; aquest vocable, precedit d'all o alt, antic -al, tot segons el Diccionari de la R.A.E.L.-, va formar la paraula alodio, alou... significant una antiga possessió -patrimoni lliure segons el Diccionari de la R.A.E.L.- regulada pels costums nacionals del germànics i exempta de tota obligació personal...

En neerlandès, al-oud vol dir antiquíssim, la paraula alou es troba a la Llei Sàlica... (HISTORIA UNIVERSAL, de César CANTÚ, tomo V, Barcelona 1887).

Font: viquipèdia