Acabada la contesa civil, les noves autoritats de signe franquista començaren a esborrar tots els canvis en el nomenclàtor viari de la vila, fins revertir els noms posats els anys anteriors i imposant de nous relacionats amb la dictadura acabada d'iniciar-se al país.
Cal ressenyar que les ubicacions personals o de lloc ( Sr. Fuchs, Sr, Aymerich, Hotel Adriano, etc) ajuden a situar els nous elements viaris l'any 1960. En la parla diària es tenia, i fins i tot, molts anys després, com a referent indicador per situar algun carrer que ningú s'en recordava d'on era.
L'entramat urbà s'aniria compactant a partir de la segona meitat de la dècada dels 60. No era tan sols una major presència de planta hotelera i de residencial turística la demandant d'espai, sinó que el creixement de la població comportaria que els antics masos de Can Botet, Can Ballell o Rovira de Dalt es converteixin en zones urbanitzades per acollir edificacions destinades a la gent treballadora provinent de l'emigració.
Coincidint amb el Mil.lenari de la Vila, el 1966, l'ajuntament aprovaria la denominació de 31 nous carrers: (5)
1.- Calle Rector Felip Gibert ( va de la plaza San Isidro a la carretera de Tossa)
2.-Senia del Rabic (va de la calle del Carmen a Torrentó)
3.-Calle del Grao ( de la avenida 18 de julio a calle Cánonigo Domenech)
4.- Carretera de Blanes (va desde calle San Pedro a dirección Blanes)
5.- Carretera de Tossa ( de la calle San Pedro, dirección Tossa)
6.- Avenida de América (va de carretera Blanes a Playa de Fenals)
7.- Carretera de Vidreras ( va de Avenida Puig de Castellet, en dirección a Vidreras)
8.- Camí de les Cabres (actual Camí de les Cabres)
9.- Reina Fabiola (va de Avenida Roca Grossa hacia edificio Roc Gros)
10.- Canónigo Domenech ( va de calle Hospital a la calle Esperanza)
11.- Calle Padre B. (Buenaventura) Leal (va desde calle Torrentó a la carretera de Blanes.
12.- Anselmo Clavé (va desde la plaza de San Isidro a carretera de Tossa Clipper)
13.- calle de Marina (sustituye a la que actualmente se llama de Na Marina)
14.- Avenida Roca Grossa (va de la carretera de Tossa Hotel Santa Eugenia hacia la Urbanización Roca Grossa)
15.- Paseo de La Caleta (va de Avenida Camprodón y Arrieta hacia la Caleta)
16.- Avenida de Puig de Castellet (va desde carretera de Vidreras al Depósito de Aguas)
17.- avenida de Cataluña (sic)(centro Urbanización Mas Baell)
18.- Gerona
19.- calle Barcelona
20.- calle Tarragona
21.- calle Lérida
22.- calle Mas Baell (estas cinco son perpendiculares a la Avenida de Catalunya (sic)
23.-Rovira de Dalt (paralela a la Avenida Catalunya (sic)
24.- Plaza de la Torre (la situada entre el ayuntamiento y Hotel Rosal)
25.- Pujada de les Tres Creus (sic) (la actual subida de Campderá).
26.- Turó de l'Estelat (sic) (va desde carretera de Tossa a Hotel Roger de Flor)
27.- Calle de Juan B. (Baptista) Lambert (va desde Felip i Gibert a la avenida Mistral)
28.-calle Padre Claret (desde avenida 2 de Febrero a Avenida de la Magnolia)
29.-calle del Comercio (prolongación martin Catasús a calle Felip i Gibert)
30.- Paseo del Obispo Bernard Umbert (del camino de Fanals a las ruinas del Castillo).
31.- Parroquia de San Juan (del paseo Bernard Umbert hacia el mar).
Dintre del mateix 1966, la plaça de San Isidro es convertiria en la Plaza Villa de París, en honor de la capital francesa, amb motiu de la plantada d'un llorer als jardins situats a la Torre Eiffel, com a colofó del Rally París-Lloret de Mar (6)
Fins els anys 50, la fesomia urbana de la vila no pateix canvis importants. El mercat immobiliari és actiu i, de manera progressiva, a l'ajuntament entren els primers plans d'urbanitzacions de sectors urbans i periurbans de Lloret. Quan es parla d'urbanització es entès com a la parcel·lació ordenada, el traçat de carrers i la previsió planificada de serveis a incorporar. A tall d'exemple, hi serien els sectors de Can Piera, Can Cadernera, Garbí o Can Lloranes, zones que vorejaven el nucli de la ciutat en ple creixement urbanístic de mitjans de la dècada dels 50 fins finals dels 60.
Al consistori lloretenc n'hi existia preocupació pel ritme constructiu que el turisme imprimia al desenvolupament de la vila. El 1957 s'aprova el Pla General d'Ordenació Urbana, molt conservador i incapaç de preveure l'expansió de les edificacions turístiques i les demandes de sol residencial. El pla posterior, de 1966, volia concitar l'augment de terreny edificable amb el sosteniment del paisatge, insuficient davant l'allau turístic que va portar a Lloret a ser capdavantera com a ciutat de vacances internacional. En aquestes condicions, les edificacions (hotels, pensions i restaurants) brollaven isolats en mig de solars buits, amb carrers sense nom definitiu, ni serveis adequats i amb força problemes amb els torrents que sovintejaven pels antics camins de la vila.
Al plenari de l'ajuntament del 12 de desembre de 1960, podem llegir la designació dels carrers i vies noves, feta amb caràcter d'urgència donat que es tenia que fer el cens de persones i habitatges l'any entrant (1):
 |
| Lloret, finals dels 50. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (⍟) |
"Calle del Norte, a la que va de la calle de la Fàbrica a la del Carmen;
Plaza de San Isidro, a la que parte del Repartidor de San Isidro; (2)
Pasaje del barco, a la que va de la calle Venecia a la Travesía de San Miguel;
Travesía de J. Llaverias, a la que va de la calle llaverías a avda. Camprodón;
Travesía de la Marina, a la que va de la calle Llaverías a avd. Camprodón (Hotel Adriano);
Paseo de las Acacias, a la que va desde el Hotel Rosamar a Can Lloranas;
Calle San Jorge, desde la avda. 2 de febrero( Sr. Arañó);
Avda. de Fernando Agulló, al paseo de Frente la Riera;
Subida Campderá la que va desde la calle la Riera a Francisco Campderá (3);
Nuestra Señora de Loreto, a la que va desde la Fuente Seca (calle San Pedro) a Avda 18 de Julio;
Avda. de Mistral, en el torrentó de Can Botet;
Calle del Poeta Carner, a la que va desde la carretera de Hostalrich a Tossa (Villa Marcia) al Camino de las Cabras;
Avda. Puig Señorial, a la que va de la carretera anterior al paseo de la Magnolia;
Calle de Poniente, desde la Riera a la calle extramuros Riera(Sr. Fuchs) (4);
Calle de San Roque, a la que va desde la calle san Pedro al colegio de la Inmaculada;
Calle de Santa Marta, a la que va desde la Riera a Hotel Villa Garbí;
Calle del Laurel, a la que va desde la calle Santa Marta al puente (detrás Sr. Aymerich);
calle del Pla de Carbonell, a la que va desde la calle Santa Marta a Huerta el Pino;
Calle de las Conchas, a la que va desde la calle Juan Durall a la calle Venecia (lechería);
Calle del Pintor Huguet, a la que va desde la calle Juan Llaverías a Calle Venecia (Hotel San Marcos);
Avda. de la Magnolia, a la que va desde la Finca Maluquer a la Avda.de las Acacias."
Cal ressenyar que les ubicacions personals o de lloc ( Sr. Fuchs, Sr, Aymerich, Hotel Adriano, etc) ajuden a situar els nous elements viaris l'any 1960. En la parla diària es tenia, i fins i tot, molts anys després, com a referent indicador per situar algun carrer que ningú s'en recordava d'on era.
L'entramat urbà s'aniria compactant a partir de la segona meitat de la dècada dels 60. No era tan sols una major presència de planta hotelera i de residencial turística la demandant d'espai, sinó que el creixement de la població comportaria que els antics masos de Can Botet, Can Ballell o Rovira de Dalt es converteixin en zones urbanitzades per acollir edificacions destinades a la gent treballadora provinent de l'emigració.
Coincidint amb el Mil.lenari de la Vila, el 1966, l'ajuntament aprovaria la denominació de 31 nous carrers: (5)
1.- Calle Rector Felip Gibert ( va de la plaza San Isidro a la carretera de Tossa)
2.-Senia del Rabic (va de la calle del Carmen a Torrentó)
3.-Calle del Grao ( de la avenida 18 de julio a calle Cánonigo Domenech)
4.- Carretera de Blanes (va desde calle San Pedro a dirección Blanes)
5.- Carretera de Tossa ( de la calle San Pedro, dirección Tossa)
6.- Avenida de América (va de carretera Blanes a Playa de Fenals)
7.- Carretera de Vidreras ( va de Avenida Puig de Castellet, en dirección a Vidreras)
8.- Camí de les Cabres (actual Camí de les Cabres)
9.- Reina Fabiola (va de Avenida Roca Grossa hacia edificio Roc Gros)
10.- Canónigo Domenech ( va de calle Hospital a la calle Esperanza)
11.- Calle Padre B. (Buenaventura) Leal (va desde calle Torrentó a la carretera de Blanes.
12.- Anselmo Clavé (va desde la plaza de San Isidro a carretera de Tossa Clipper)
13.- calle de Marina (sustituye a la que actualmente se llama de Na Marina)
14.- Avenida Roca Grossa (va de la carretera de Tossa Hotel Santa Eugenia hacia la Urbanización Roca Grossa)
15.- Paseo de La Caleta (va de Avenida Camprodón y Arrieta hacia la Caleta)
16.- Avenida de Puig de Castellet (va desde carretera de Vidreras al Depósito de Aguas)
17.- avenida de Cataluña (sic)(centro Urbanización Mas Baell)
18.- Gerona
19.- calle Barcelona
20.- calle Tarragona
21.- calle Lérida
22.- calle Mas Baell (estas cinco son perpendiculares a la Avenida de Catalunya (sic)
23.-Rovira de Dalt (paralela a la Avenida Catalunya (sic)
24.- Plaza de la Torre (la situada entre el ayuntamiento y Hotel Rosal)
25.- Pujada de les Tres Creus (sic) (la actual subida de Campderá).
26.- Turó de l'Estelat (sic) (va desde carretera de Tossa a Hotel Roger de Flor)
27.- Calle de Juan B. (Baptista) Lambert (va desde Felip i Gibert a la avenida Mistral)
28.-calle Padre Claret (desde avenida 2 de Febrero a Avenida de la Magnolia)
29.-calle del Comercio (prolongación martin Catasús a calle Felip i Gibert)
30.- Paseo del Obispo Bernard Umbert (del camino de Fanals a las ruinas del Castillo).
31.- Parroquia de San Juan (del paseo Bernard Umbert hacia el mar).
Dintre del mateix 1966, la plaça de San Isidro es convertiria en la Plaza Villa de París, en honor de la capital francesa, amb motiu de la plantada d'un llorer als jardins situats a la Torre Eiffel, com a colofó del Rally París-Lloret de Mar (6)
El nucli de Fenals tindrà al Hotel Rigat i els apartaments Richmond com a pioners en l'edificació del veïnat. L'avinguda Amèrica serà l'eix vertebrador de les construccions futures d'una zona amb grans possibilitats d'ampliació urbanística que el PGOU de 1966 no podia preveure.
Paral·lelament, la boscúria i terrenys rurals del terme municipal acollirien les urbanitzacions de turisme residencial, en el concepte de ciutat-jardí, amb vistes a compradors nacionals i estrangers. Aquestes urbanitzacions, fora dels ulls oficials, anirien formant-se amb noms propis per a carrers encara indefinits en el seu traçat i formes, topant moltes vegades, amb problemes de permisos per a obres i escomeses de serveis que perdurarien fins ben entrats els anys 90.
Paral·lelament, la boscúria i terrenys rurals del terme municipal acollirien les urbanitzacions de turisme residencial, en el concepte de ciutat-jardí, amb vistes a compradors nacionals i estrangers. Aquestes urbanitzacions, fora dels ulls oficials, anirien formant-se amb noms propis per a carrers encara indefinits en el seu traçat i formes, topant moltes vegades, amb problemes de permisos per a obres i escomeses de serveis que perdurarien fins ben entrats els anys 90.
(⍟) Gràcies al fons SACE dintre de la Cartoteca Digital de ´l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, es pot observar l'evolució de Lloret des de finals dels 50 fins els 80. Es pot consultar en línia
(1) Ple de l'ajuntament de Lloret, 12 de desembre de 1960: Font: SAML
(2) Tatxat a l'original.
(3) Tatxat a l'original.
(4) Hi havia Extramuros riera i Extramuros plaza com a denominacions, primer com un espai ubicat en descampat o disseminat; posteriorment, serien absorbides per el nucli de la població convertint-se en carrers que desapareixerien a partir del re-ordenament del nomenclàtor de 1979-1980 feta per en Germinal Ros. Es deien extramurs, en el cas de Lloret, perquè hi havia assentaments de població fora dels murs que envoltaven els horts i camps, al costat de camins veïnals de carro o que n'eren de privats.
(5) Ple de l'ajuntament de Lloret, 10 de març de 1966: Font: SAML
(6) Vegeu la revista Tramontana, exemplar de l'1 de maig de 1966, planes 12-16. Disponible en línia
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada