29 de març 2016

Santa Clotilde, una casa vora el mar

Jardins de Santa Clotilde, en una imatge actual. Font: Wikipedia
El magazine mensual D'ací i d'allà va dedicar unes planes del seu número 176, de l'any 1934, a mostrar l'interior de la villa del marqués de Roviralta de Santa Clotilde. Raül Roviralta i Astoul (1892-1979) era metge de professió i un any després d'aquest reportatge, n'ocuparia el càrrec de Conseller d'Assistència Social de la Generalitat durant l'anomenat bienni negre.

Els Jardins de Santa Clotilde van néixer fruit de la determinació del Marquès de Roviralta, Raül Roviralta i Astoul, que l’any 1918 va comprar uns terrenys destinats a la plantació de vinyes de la zona coneguda com La Boadella, amb la intenció de construir-hi una propietat aïllada, en contacte amb la natura i oberta al mar.

L’any 1919, Raül Roviralta va encarregar el projecte dels jardins a un jove paisatgista i arquitecte: Nicolau Maria Rubió i Tudurí. L'atzar va voler que Nicolau fos germà de Ferran Rubió i Tudurí, el soci de Roviralta en la seva empresa farmacèutica. Roviralta va triar per als jardins el nom de Santa Clotilde com a dedicatòria a la seva primera esposa Clotilde Rocamora.

 Entre els anys 1918 i 1921 es van realitzar els moviments de terres que van donar forma definitiva al terreny. L’any 1921 va començar la plantació de pins i xiprers. Durant els següents cinc anys es va procedir a desenvolupar el traçat del jardí fins que el 1926, va quedar enllestit i, amb ell, el projecte dissenyat per Rubió i Tudurí. A partir d'aquell moment, el mateix Roviralta assumeix la continuació del projecte amb noves plantacions i s'hi van incorporant diferents peces escultòriques i busts adquirits per ell; en la continuació del nou projecte és assessorat per dos nous col·laboradors: el pintor Domènec Carles i la seva esposa, l'escultora Maria Llimona que és la realitzadora d'un grup de sirenes de bronze, encarregat per Roviralta. 

Obres de construcció dels jardins de Can Roviralta, 1925 ca
Font: SAML. Fons Martínez-Planas

El 1927 es va construir el primer habitatge dels jardins, que fou batejat amb el nom de casa garatge. Però Clotilde Rocamora mor, i Roviralta es casa amb Odila Arenys, el 1928, adoptant com a residència provisional la casa garatge. L'any 1934, acaba l'edificació de la casa gran, i el matrimoni inaugura la nova residència. L’any 1958, el marquès, inicia les remodelacions del jardí, amb plantació d’arbres nous. Durant algunes etapes, la instal·lació comptava amb catorze jardiners que hi treballeven contantment a més de la implicació absoluta per part de Roviralta. 

 A l'octubre de 1972 els Jardins de Santa Clotilde van ser declarats Paratge Pintoresc pel Govern espanyol i, l’any 1994, van ser declarats Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya en la categoria de Jardí Històric. 

 L’any 1997, els Jardins de Santa Clotilde, després d’un llarg procés que comença el 1990 i acaba el 1997, van ser cedits a l’Ajuntament de Lloret de Mar  com a conseqüència de l'aplicació de la legislació urbanística, però la familia va mantenir la propietat dels edificis i de les zones enjardinades adjacents als habitatges. Els jardins gaudeixen actualment de la qualificació de Zona Verda Pública (1)

Podeu consultar l'article de la revista D'ací i d'allà,  a continuació:




NOTES:
(1) Extret de la Wikipedia, consultat en línia 29.03.16

Més informació:
Bassegoda i Nonell,Joan: Els Jardins de Santa Clotilde a Lloret de Mar. Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de les Arts de Sant Jordi, XV, 2001; pp. 259-274