- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
La marabadessa, sempre present juntament a les obreres de l’ Obreria de Santa Cristina, és la figura que, tot hi ser a un segon pla, forma part de la tradició de les festes dedicades a la santa des d'antuvi.
D’origen incert, sabem que al segle XVll ja existia aquest càrrec amb la missió de tenir cura i assistència a les obreres escollides cada any.
Josep Galcerán, secretari de l’ajuntament i historiador, l’any 1891 deia sobre la marabadessa: “una dona del poble, més aviat tirant a vella, que camina amb certa gravetat com volent-se donar importància pel paper que representa.La seva funció és auxiliar les Obreres, a la processó per mar i al ball de plaça, i ser llur proctectora en qualsevol accident o contratemps que s’esdevingui”.
Marabadessa és una contracció, potser una mica sornaguera, de mare abadessa, que és el títol que té el càrrec més alt dintre d’un convent . Potser el nom donava certa solemnitat que res tenia a veure amb l’església i el seu origen es remunta al costum de que les dones joves havien de sortir al carrer acompanyades d’una dona de més edat que vetllesi per la seva integritat moral.
Abans aquest càrrec honorific era vitalici o si més no, la marabadessa escollia a la seva succesora. Avui dia, es la mateixa Obreria qui designa la persona que tindrà aquest honor.
Des de que es té memoria, sembla ser que la marabadessa que més temps ocupà aquest lloc, va ser la Caterina Castany Joals que va estar durant 40 anys.
Josep Galcerán, secretari de l’ajuntament i historiador, l’any 1891 deia sobre la marabadessa: “una dona del poble, més aviat tirant a vella, que camina amb certa gravetat com volent-se donar importància pel paper que representa.La seva funció és auxiliar les Obreres, a la processó per mar i al ball de plaça, i ser llur proctectora en qualsevol accident o contratemps que s’esdevingui”.
Marabadessa és una contracció, potser una mica sornaguera, de mare abadessa, que és el títol que té el càrrec més alt dintre d’un convent . Potser el nom donava certa solemnitat que res tenia a veure amb l’església i el seu origen es remunta al costum de que les dones joves havien de sortir al carrer acompanyades d’una dona de més edat que vetllesi per la seva integritat moral.
Abans aquest càrrec honorific era vitalici o si més no, la marabadessa escollia a la seva succesora. Avui dia, es la mateixa Obreria qui designa la persona que tindrà aquest honor.
Des de que es té memoria, sembla ser que la marabadessa que més temps ocupà aquest lloc, va ser la Caterina Castany Joals que va estar durant 40 anys.