25 de juny 2009

El monument de l'Àngel de Lloret d'Enric Monserdà (1904)



L’1 de maig de 1904, per la diada de la Mare de Déu de Gràcia, i durant l’aplec que en aquella data es celebrava cada any a Sant Pere del Bosc, s’inaugurà el monument de l’Àngel, situat al cim del turó de Ses Pedres Lluïdores. El monument es convertí en un homenatge a mossèn Cinto Verdaguer, el gran poeta català, autor de “L’Atlàntida” i “Canigó”, que havia visitat Lloret el 1898, amb motiu de la seva col·laboració en la reforma dels goigs a la Mare de Déu de Gràcia i del Cant a la Creu. El projecte del monument de l’Àngel era d’Enric Monserdà i Vidal, pintor barceloní, la part escultòrica anà a càrrec de Frederic Bechini, Eusebi Arnau i Joan Pujol, mentre que la part d’obra fou assumida pel mestre de cases lloretenc Valentí Soliguer. Les despeses anaren a càrrec d’en Nicolau Font i Maig, propietari del santuari, que aleshores tenia 74 anys.

El monument té quatre cares, “haventhi al lloc més vistós y de cara al mar, entre brancas de llorer y bessona llassada, en que s’hi llegeix el nom de L’Atlántida, Canigó, Idilis y Cants Místichs, el medalló ab el bust del eminent poeta catalá Mossen Verdaguer”. (1) Sobre el medalló hi ha un relleu amb la Mare de Déu de Gràcia sota el qual hi ha aquests versos de mossèn Cinto:

“Maria al cel guia / per camí de flors; / anem-hi, correm-hi, / cantant sos amors”.

Al costat també hi ha els medallons del “patró de la costa catalana Sant Pere”, al peu del qual hi ha versos de Dolors Monserdà, i del patró de Catalunya, sant Jordi, amb versos a llaor seva de mossèn Jaume Collell, el canonge catalanista vigatà. També hi ha l’escut de Catalunya i l’escut de Lloret. Al capdamunt del monument hi ha l’Àngel, de cara a mar, el qual, amb una mà assenyala el santuari (2). Aquests són els versos (amarats de patriotisme català i religiositat) de Jaume Collell dedicats a sant Jordi, gravats al monument i que es troben just a sota de dos escuts, un de les quatre barres i l’altre amb la creu de sant Jordi, dues ensenyes omnipresents en l’imaginari simbòlic del catalanisme de finals del segle XIX i inicis del XX (3):

“De la fe martyr sagrat / a la terra catalana / deuli pau y llibertat”.

Aquests són els versos de Dolors Monserdà dedicats a Sant Pere:

“Sant Patro de esta encontrada / benehiunos llars y fruyts / y al Cel donaunos entrada”.

En una altra cara del monument (4) hi ha un escut de Catalunya, a sobre del qual hi ha una creu gravada i la inscripció en llatí “Deo et pro patria”. A sota del dit escut hi ha la data en què es construí el monument, 1903, i, més a sota encara, la següent inscripció: “A major gloria de la Verge Maria de Gracia feu erigir aquest monument son devot Nicolau Font y Maig”.

La simbologia nacional catalana, tant present en l’art modernista de l’època, i que podem admirar en la creu de terme de Puig i Cadafalch, la trobem en aquest monument dedicat a Verdaguer, en els escuts de les quatre barres i de Sant Jordi que podem veure sota del Sant Jordi matant el drac (5) (recordem que aquest element també és present a la creu de terme de Puig i Cadafalch) i en el vestit amb el qual va abillada la representació de la Mare de Déu de Gràcia que podem veure sobre l’efígie del mestre Verdaguer, i en l’escut de les quatre barres situat al damunt de la inscripció en la qual es cita Nicolau Font.

Els actes de la inauguració començaren a les nou del matí, al cim del turó, al voltant del monument, la part baixa del qual estava coberta amb unes cortines amb els colors de la bandera catalana. El rector de Lloret, mossèn Francesc Xavier Magí, beneí el monument, davant la presència d’en Nicolau Font i el batlle de Lloret, el seu nebot Agustí Cabanyes, dels artistes Enric Monserdà i Eusebi Arnau, del metge i director de “La Costa de Llevant”, Marià Serra, i d’una gentada que envoltava el monument.

Després de la benedicció, el cor de senyoretes de l’Orfeó de l’Harmonia Lloretenca interpretà el cant “Arbre sagrat”, amb lletra d’Emili Guanyabens i música d’Enric Morera. Tot seguit, el doctor Mas de Mataró, féu una al·locució al públic congregat, parlant de mossèn Cinto, i en la qual glossà “ab molt acert l’Art, la Patria y la Fé que digué, estavan armónicament representadas en aquell rich monument, símbol dels sentiments que niuhan als cors nobles dels catalans”. El públic “l’aplaudí en mitj de viscas á Catalunya, á la Mare de Déu de Gracia á Mossen Cinto y al Sr. Font”.

Després es va firmar una acta que s’enterrà en una urna juntament amb poesies de mossèn Cinto escrites en pergamí, premsa i llibres catalans, cants patriòtics i monedes de la Unió Catalanista.

Més tard, la gentada s’encaminà vers el santuari, on s’hi celebrà una missa cantada, i després, davant del santuari, l’Harmonia Lloretenca entonà “Crit de Pàtria”.

De seguida una salva de trets d’escopeta anuncià la sortida de la processó cap a la Creu de terme, de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Al peu de la Creu, l’Harmonia cantà “ab sas tres seccions y ab acompanyament d’orquestra, baix la batuta d’en Pujol [...] l’hermós himne del mestre Candi, lletra de Mn. Verdaguer”.

A la tarda, després de dinar, l’orquestra interpretà sardanes, que foren ballades pels assistents, i amb les quals es cloïa una gran festa de la cultura catalana d’època modernista, semblant a la que s’havia celebrat sis anys abans en aquests paratges, la de la inauguració de les obres de rehabilitació del santuari de la Mare de Déu de Gràcia de 1898.

Finalitzarem aquest article amb les mateixes paraules de l’article que “La Costa de Llevant” dedicà a aquest gran esdeveniment, referides a la gran vàlua del monument de l’Àngel per a tots els lloretencs i catalans:

“Lloret de Mar está d’enhorabona y Catalunya conté en son terrer nova fita gloriosa de la esplendidés de son renaixent art”.



Ampliació de l’article “La inauguració del monument de l’Àngel i l’aplec de Sant Pere del Bosc de 1904”, publicat a “Celobert” de Lloret de Mar (nº35, maig de 2008)



Fonts consultades:

Domènech i Moner, Joan “El cant coral a Lloret”, Club Marina Casinet, Lloret de Mar, 2002
“La Costa de Llevant”, nº19, 8 de maig de 1904

Autor:Felix Rabassa i Marti. Bloc La Renaixensa