Església de Sant Romà de Lloret


L'Església Parroquial de Sant Romà de Lloret de Mar, situat al cor de la població, va commemorar el 2022 els seus cinc segles d'existència, essent un testimoni viu de l'evolució de la comunitat i de les transformacions artístiques i socials al llarg del temps. La parròquia de Sant Romà està adscrita al Bisbat de Girona i el seu estil original respon al gòtic català, tot presentat característiques del Renaixement, amb afegits modernistes posteriors que li confereixen una identitat única dintre de l'arquitectura religiosa del país.

L'actual església parroquial de Sant Romà no va ser el primer temple dedicat al patró de la vila. El primitiu temple, consagrat l'any 1079, es trobava massa a l'interior del territori, lluny de la costa. Aquesta antiga església romànica és avui coneguda com l'Ermita de Les Alegries, situada a l'entrada de la població.

A mitjan segle XV, però, Lloret de Mar havia experimentat una consolidació del seu nucli urbà arran de mar, impulsada principalment per l'activitat de pescadors i mariners al port de la vila. Aquesta creixent importància comercial i demogràfica de la població a la costa va fer evident la necessitat d'una nova església parroquial, més cèntrica i propera a la vida quotidiana de la comunitat. 

Ja l'any 1445, el bisbe de Girona havia concedit indulgències a aquells que contribuïssin a la construcció d'aquest nou temple. El 19 d'agost de 1455, es van reiterar aquestes indulgències, atorgant fins i tot llicència per pescar en dies festius, amb els beneficis destinats a l'obra. No obstant això, la construcció es va veure considerablement endarrerida per les Guerres Remences (1462-1486) .

Finalment, sota la benedicció del bisbe Guillem Rmon de Boïl, les obres van començar. La primera pedra es va posar el 22 de juliol de 1509, festivitat de maria Magdalena,  en un indret anomenat "Sa Carbonera".Aquest indret era significatiu, ja que era el punt on s'acumulava el carbó per a la seva comercialització marítima, un reflex de l'activitat econòmica de l'època. Les obres reals es van iniciar poc després, l'1 de març de 1510.

Els picapedrers gironins Bartomeu Rufí (pare i fill) i Pere Capvern van ser els encarregats de dur a terme les obres. El cost total de la construcció va ascendir a 3.000 lliures de l'època, una xifra notable que triplicava el que s'havia previst inicialment el 1509. La importància d'aquesta inversió i la data exacta de finalització queden reflectides en la inscripció que encara es pot llegir a la llinda del pòrtic d'entrada, la qual recita: "Aquesta església fonc edificada alaor de deu e de la verge maria e de Mossenyuor sanct roma lo dia Santa Magdalena lany mil D e X (1510 o 1509 depenent si llegim Mil D i X o MDIX) E fonc afacaba lany M e X II (1522, però falta la D) e aquostat tres mil lliuras de fe". La nova església fou finalment consagrada l'any 1522, moment en què es va realitzar el trasllat del Santíssim Sagrament, les fonts baptismals i les campanes de l'església vella.

Antic pòrtic d'entrada a l'església. Font: SAML. Fons Martinez-Passapera


Tanmateix, el rector Jaume Felip Gibert Gibert comprà per 40 lliures un rellotge al mestre piamontès Bartomeu Boil, que s'estrenà el 8 de desembre de 1594, aplicant-hi una de les campanetes de l'església vella. Aquest mecanisme seria remogut en una de les darreres remodelacions al segle XX.

L'edifici fou bastit en un estil gòtic català, ja en un període de transició cap al Renaixement. Originàriament, presentava un absis heptagonal i una àmplia nau allargada, la qual se sostenia mitjançant sòlids contraforts. La volta de creueria quedava sectoritzada per arcs torals en quatre parts, destacant les claus de volta esculpides, una d'elles dedicada al patró de la parròquia, Sant Romà, situada sobre el presbiteri. Des d'un bon inici, l'església estava reforçada amb elements de defensa i fortificació, com una porta llevadissa a l'entrada occidental. Aquesta característica era crucial, ja que el temple, a més de la seva funció social d'acollir els fidels, havia d'exercir un rol defensiu davant la pirateria que assolava la costa, estant pensat per poder acollir-hi tota la població en cas de perill. Les capelles laterals i les ampliacions d'aquesta nau única original es van anar afegint durant els segles XVI i XVII

Retaule Major. Foto Jordi Guitart

El Retaule Major i Altres Elements Artístics Originals
Un dels elements artístics més significatius de l'església original va ser el retaule de l'altar major. Aquest fou encarregat pels jurats de la Universitat de Lloret l'any 1541 als prestigiosos pintors Pere Serafí —conegut també com “Lo Grec”— i Jaume Fontanet, que s'encarregà dels acabats i els daurats. El retaule es va finalitzar el 1559 i va tenir un cost de 1.300 lliures, les quals es van acabar de pagar a l'octubre d'aquell mateix any.

El retaule incorporava pintures amb escenes de la Passió de Jesucrist, del martiri de Sant Romà d'Antioquia, i d'altres dedicades a la Verge Maria, juntament amb imatges dels sants, separats per columnes.

Les pintures amb escenes de la Passió es van situar a la part baixa del retaule, en forma de predel·la i separades per vuit imatges dels apòstols. De fet, en les escenes del martiri de Sant Romà d'Antioquia, el veiem "aixecant el dit indicant que hi ha un sol Déu"; a Sant Romà li van acabar tallant la llengua, fet que el convertiria en el patró dels logopedes, segons Mn. Brugada. Pere Serafí es va encarregar de pintar les taules del retaule i de participar en el pintat de les imatges escultòriques, mentre que Jaume Fontanet va daurar l'obra, aplicant or fi a tots els elements arquitectònics de talla. Actualment, al baptisteri de l'església, s'exposen nou taules d'aquest retaule major que s'han conservat de l'estructura original, amb escenes de la vida de Jesús i del judici i martiri de Sant Romà.

Altres elements de l'església gòtica inclouen la capella de la Immaculada Concepció i de Sant Pere, construïda a finals del segle XVII.

Durant el segle XVIII, concretament l'any 1730, es va edificar la sagristia al voltant de la capçalera de l'església. No obstant això, el creixement demogràfic significatiu que va experimentar Lloret de Mar durant els segles XVIII i XIX va fer que l'església, tot i les seves ampliacions, es percebés com a insuficient per acollir la creixent feligresia. A principis del segle XIX, es van debatre diverses propostes d'ampliació i, fins i tot, de canvi d'ubicació del temple. Es va plantejar la qüestió de si s'havia de construir una nova església al mateix lloc o "a dalt del Puig". El resultat d'aquesta discussió va ser registrat en un document el setembre de 1815, amb 393 vots a favor de construir el nou temple "a dalt del Puig" contra els 118 que la preferien "a baix". Malgrat la decisió, el projecte de la nova església mai es va materialitzar.

La Revolució Modernista de Bonaventura Conill (Principis del Segle XX)
El canvi més dràstic i visualment impactant en la història de l'església de Sant Romà va arribar a principis del segle XX. El potencial econòmic acumulat a Lloret de Mar, en gran part gràcies al repatriament de capital dels "americanos" (indians), i la influència del sacerdot lloretenc Agustí Vilà i Domènech, nomenat canonge de la seu gironina i vicari capitular el 1909, van fer possible una gran reforma del temple parroquial.

Aquesta remodelació es va realitzar sota la influència del Modernisme i va ser obra de l'arquitecte Bonaventura Conill i Montobbio (1876-1946), descendent de lloretencs i seguidor de l'Escola d'Antoni Gaudí. Entre 1914 i 1920, Conill va dirigir la construcció d'un cos avançat a la façana, amb un petit atri sobresortint (actualment desaparegut), i va rematar tot el conjunt amb cúpules d'aire bizantí. També va construir dues capelles laterals poligonals, amb cúpules pròpies, situades a banda i banda del presbiteri. Conill va aplicar el nou corrent decoratiu modernista sobre la base gòtica, aconseguint un conjunt espectacular amb reminiscències romanes d'Orient, musulmanes i renaixentistes.

La decoració va ser sumptuosa, tant a l'exterior com a l'interior. Les façanes laterals exteriors del temple van ser revestides amb altars adossats a la paret i altres elements ornamentals utilitzant la tècnica del trencadís, mosaics i peces de ceràmica i pedra. A la part alta de les façanes nord i sud, destaquen dotze grans mosaics amb les figures dels apòstols, realitzats pels tallers Bru de Barcelona cap a 1916, reproduint les figures de la basílica de Laterà de Roma. Les capelles modernistes, poligonals i cupulades, tenen cinc pinacles octogonals ricament decorats amb ceràmica, mosaics i trencadís. Bonaventura Conill va potenciar el treball artesanal de picapedrers, vitrallers, ceramistes i mosaïcistes, donant a l'església una gran vistositat que, alhora, la va fer discutida.

Les obres de restauració, principalment la decoració interior i la capella del Santíssim Sagrament, van ser inaugurades el 1914. La capella del Santíssim Sagrament, inaugurada el 1916, va ser pagada íntegrament pel banquer lloretenc Narcís Gelats, resident a l'Havana. Aquesta capella és actualment una de les més fotografiades pels milers de turistes que visiten la població cada any. El mateix any 1916, es va posar la primera pedra de la Casa Rectoral i les Escoles Parroquials, inaugurades finalment l'any 1920, convertint-se en un altre exemple de l'arquitectura modernista de Lloret.

Grans artistes van col·laborar en la construcció i decoració dels altars. De l'escultor Enrich eren les imatges de Sant Sebastià i de Santa Llúcia i els relleus de Sant Isidre i de la Verge de la Mercè. La Puríssima Concepció, Sant Antoni, Sant Josep i el grup del Santíssim Sagrament eren de Josep Llimona. La Verge del Roser, de Clarassó, i Joan Llaverias va pintar el retaule de la Mare de Déu del Carme. 

Altres altars es bastien a les façanes laterals del temple. El  3 de març de 1919 era beneit el dedicat a  Sant Joaquim i Santa Anna costejat per  Josep de Llobet i de Pastors. Pocs mesos després, el dia 10 d'agost, precisament el mateix dia que l'Església celebra la seva festivitat, fou beneit el mosaic de Sant Llorenç qui, segons alguns historiadors, podria haver tingut origen a Lloret. Com perllongament d'aquesta cerimònia era beneïda i col·locada, pel bisbe de Pinar del Rio (Cuba), la primera pedra de l'altar exterior dedicat a la Mare de Déu de la Caridad del Cobre, patrona de l'illa caribenya. Al cap de pocs dies, el 14 de setembre, s'esdevenia la cerimònia de la inauguració de l'altar exterior de l'Anunciació  costejat per  Pius Cabañas i Font. El dia de la Mare de Déu de la Mercè de l'any 1924 era beneit i inaugurat l'altar dedicat a la Verge de Montserrat, cerimònia que fou presidida per  Bonaventura Durall i Mataró. El dia 5 d'octubre d'aquell mateix any s'inaugurava l'altar dedicat a la Mare de Déu de La Caridad del Cobre, que fou costejat per la colònia cubana.  El 20 de gener de 1928, es col·locaria la imatge de la Mare de Déu de Lurdes, en una mena de cova construïda tot imitant a petit escala el santuari francès.

Interior de l'església a principi dels anys 30. Font: SAML/ Fons Martínez


El saqueig de 1936 i la Postguerra: Destrucció i Recuperació
La Guerra Civil Espanyola va suposar un període tràgic per a l'església de Sant Romà. L'any 1936, el temple va patir un saqueig i va quedar molt malmès. La major part de la decoració modernista, els mobles, les imatges i els retaules de la parròquia van ser destruïts. Durant el conflicte, l'atri d'estil bizantí també va ser enderrocat. De fet, l'església es va convertir en un mercat en aquell temps.

Sortosament, gràcies a la mediació d'alguns artistes de Lloret, es van poder salvar algunes peces de gran valor. Les pintures de Pere Serafí i Jaume Fontanet es van conservar, juntament amb unes teles barroques de grans dimensions, possiblement del segle XVII, que havien format part d'un retaule del Roser i van ser amagades en un fals sostre del temple. També es van preservar l'orgue i els mosaics dels apòstols, juntament amb vuit quadres del segle XVIII amb escenes de la Passió. Aquestes obres constitueixen la part més interessant del llegat artístic de l'església. 

Després de la guerra, l'església va iniciar un llarg procés de rehabilitació. La restauració es va dur a terme durant la dècada de 1940 i fins al 2009, quan es va donar per acabat el procés. La restauració arquitectònica, a principis del segle XXI, es va fer sota la direcció de Mn. Narcís Ponsatí. 

Entre les incorporacions artístiques posteriors a la guerra, cal destacar la imatge de la Mare de Déu de Loreto (1), feta el 1943, i un Sant Crist, ambdues obres de l'escultor Enric Monjo (1896-1976). També es conserva una petita Dolorosa de Ramon Amadeu (1745-1821). Els mosaics exteriors dels apòstols, que havien estat parcialment afectats, van ser restaurats l'any 1993.


Un recorregut per l'interior actual i el 500è aniversari
Actualment, l'església de Sant Romà manté la seva configuració principal, amb la nau central, la capella del Santíssim i el baptisteri, acompanyats de la torre del campanar
En un recorregut per l'interior, es poden apreciar els diversos espais d'interès:

• A la nau lateral de migdia, sota el campanar i entrant per la porta dovellada, hi ha la Capella del Sant Crist, destinada a les ofrenes de llantions i flors.
• La primera capella, del segle XVII, acull les imatges de la Immaculada Concepció i de Santa Llúcia.
• La segona capella, del segle XVI, conté una imatge del segle XX de la Mare de Déu del Carme de Regino Araujo.
• La Capella del Santíssim (1916) conserva cinc grans teles de finals del segle XVIII amb escenes de la Passió del Senyor: l'assotament, el prendiment a Getsemaní, la Crucifixió, l'Ecce Homo i el Camí del Calvari.La cúpula d'aquesta capella presenta vuit rosetons amb vitralls del 1948 del taller Oriach. També s'hi venera una imatge del Sant Crist de l'escultor Enric Monjo
• La nau central (a occident) conté un vitrall amb la coronació de Maria i un orgue amb 1407 tubs que es troba en procés de restauració. Les claus de volta presenten imatges de Sant Romà (al presbiteri), la Mare de Déu i Santa Maria Magdalena, Sant Pere (damunt de l'orgue) i Sant Barrull.
• Al cambril de l'absis, es venera la imatge de la Mare de Déu de Loreto de l'escultor Enric Monjo, aprofitant la similitud entre "Lloret" i "Loreto", que en llatí s'escriuen igual (Lauretus).
• Al peu del presbiteri, hi ha les imatges de Santa Cristina i de Sant Romà, obres de l'escultora Núria Tortras.
• Al baptisteri, s'exposen les taules del retaule major dels pintors Pere Serafí i Jaume Fontanet, amb escenes de la vida de Jesús i del judici i martiri de Sant Romà d'Antioquia
• A la nau de tramuntana, es troben l'altar del Roser i l'altar del Sagrat Cor, obra de Francesc Juvanteny.

El paper de la Fundació Sant Romà en la restauració del temple

La Fundació Sant Romà va constituïr-se el 14 de novembre de 2003 per a la restauració de l'església parroquial de Lloret, que n'apreciava signes alarmants de deteriorament en diverses parts de l'edifici central i les capelles adjacents.

L'entitat, presidida inicialment per mossèn Narcís Ponsatí, presentà el  16 de desembre de 2003 el projecte de restauració de l'església de Sant Romà, amb l'objectiu de sensibilitzar la ciutadania i implicar-la en el finançament d'aquesta causa.

El projecte de restauració va centrar-se en quatre zones clau: les cúpules, la nau central, la portalada gòtica i el campanar. Va comptar amb l'estudi i treball tècnic de la Universitat Politècnica de Catalunya. Les feines de rehabilitació i millora es varen donar per finalitzades el 2011. El cost de la restauració 2004-2011 va ser de 1.349.000 €. D’aquests, 678.000 els van aportar la Parròquia de Lloret i la generositat dels lloretencs, empreses i particulars. La resta es van obtenir d’organismes públics: 100.000 del Departament de Cultura de la Generalitat, 269.000 de l’Ajuntament, i 302.000 de la Diputació de Girona.

Amb motiu del centenari de la Capella del Santissim, l'Ajuntament ve realitzar un vídeo en que es pot apreciar el treball de restauració del temple.


BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

NOTES:
1.- L'adoració de la Verge de Loreto a la vila és relativament recent. Es va popularitzar arreu de Catalunya al segle XVIII i és possible que el temple parroquial tingués un altar per aquesta evocació mariana. De fet, existeix un  Novenario de Nuestra Señora de Loreto, compatrona de la villa de   

 «Església de Sant Romà i Capella del Santíssim». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. 

 «Guia del Museu Obert de Lloret (MOLL)». Ajuntament de Lloret de Mar. 

 Vilà i Galí, Agustí M. L'Església Parroquial de Sant Romà de Lloret de Mar: 1509-2009. Lloret de Mar: Ajuntament de Lloret de Mar, 2011

 Domènech i Moner, Joan. Lloret de Mar. Barcelona: Lunwerg, 2004 

 Domènech i Moner, Joan. Lloret de Mar. Girona: Diputació de Girona, 1992